FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perdéssim. Estic molt contenta de la feina que he fet fins ara. Està molt content del seu treball. estar content d'ésser al món Estar content de viure. Granment satisfet, alegre. A casa, quan l'avi està content, està content tothom. més content que un gínjol Molt content. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
augmentant per graus. La seva deixadesa va creixent. Creix el malcontentament de tothom. créixer com una bola de neu Augmentar d'una manera progressiva. La seva mala fama creix com una bola de neu. Una planta, fer-se, desenvolupar-se, naturalment en una regió. Els tarongers creixen a la vora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un sou ridícul. Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul de la gent. Situació ridícula en què cau una persona. El van posar en ridícul davant de tothom. Amb aquelles respostes va caure en el ridícul més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarg D'extrem a extrem. Una esquerda travessava la paret de llarg a llarg. de llarg a llarg de D'extrem a extrem de. El coneixia tothom de llarg a llarg de la costa. passar de llarg Passar per un indret sense deturar-s'hi. En mús., temps lent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alguna cosa). Mulla't les mans. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometre's. En Carles no es mulla mai el cul: així sempre queda bé amb tothom. Sucar 1 1 i 2. Mullar galetes en vi dolç. No hi ha tinta per mullar la ploma. Ara que el negoci va bé tots hi volen mullar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descuidis de saludar a tothom. Saludar militarment. La fragata va saludar el destructor disparant canonades, arriant banderes. us saluda afectuosament (o respectuosament, o cordialment, etc.) Fórmules amb què es clou una carta. Fer demostracions de joia en esdevenir-se (una cosa agradable). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de contribuir amb d'altres a un resultat. Prestar un útil concurs a algú. Emprendre alguna cosa amb el concurs d'algú. La reforma es farà amb el concurs de tothom. Competència oberta entre diverses persones que es troben dins un mateix ordre de condicions per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'encarrego de trucar a tothom. Ell es va encarregar del magatzem. Encomanar a algú (l'execució d'una cosa, una funció de la qual té la responsabilitat). Li han encarregat la remodelació de l'Institut. Li vam encarregar la inspecció, d'inspeccionar-ho. Demanar que sigui reservada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provisió de coses a consumir, com ara queviures o materials d'obra. Feu-li donar bon recapte de pa i carn. Menjar² 1 . Valor d'algú o d'alguna cosa, reputació, importància social. Tothom el tenia per home de recapte. No us preocupeu per coses de poc recapte. Gent de mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva. [...]
