galta. mel(ant. i dial.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tenalla tarràs, gerra amb dues nanses. hídria, gerra usada pels antics per a tenir-hi aigua. carner, gerra on hom guarda la carn salada. albúrnia, gerreta de terrissa per a mel, confitura, etc. alfàbia àmfora Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

melat emmelat mel·liflu dolç com la mel dolç. Cp. melindrós Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 dolçor mel(fig.). Volgué tastar la mel de l'amor d'una dona. unció, dolçor penetrant en la paraula o escrit, esp. en sentit fig. melositat, dolçor afectada. melodia, dolçor de la veu quan hom canta o parla. 2 Fig. suavitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 dulcificar edulcorar emmelar, endolcir amb mel. També en sentit fig. Paraules emmelades. ensucrar(amb sucre). També en sentit fig. Li ensucrà la mala notícia amb paraules falagueres. 2 (endolcir-sepron.) amelar-se, esdevenir dolç com la mel (també en sentit fig.). Ant. Desendolcir. Amargar [...]

1 excrement. 2 (Usat com a interjecció de contrarietat, disgust, etc.) mel!(euf.) 3 brutícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

oportú. a punt a temps millor, al moment més oportú. com bunyols dins mel(fig.) Ant. A deshora. Fora d'hora. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brescam, la bresca sense la mel. crasses, brutícia que queda a les bresques després de treure la cera. cerut, rebuig d'una bresca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

agradable. embriagador(fig.) ambrosíac, de gust o olor deliciós. ésser una delícia. Aquest paisatge és una delícia. ésser mel i mató(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]