FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligació del pagès emfiteuta de fer determinats treballs, com llaurar o segar, en benefici del senyor. Prestació personal obligatòria a una feina d'utilitat pública. Anar a jova. És una feina barroera: sembla feta a jova. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exèrcit en campanya. Host reial. Dret del senyor d'una baronia pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l'exèrcit que aquell organitzava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona glòria. Fets gloriosos. Digne de glòria. Els nostres gloriosos soldats. Fou una mort gloriosa. Que participa de l'esplendor divina, que pertany a la glòria o benaventurança. La gloriosa Verge Maria. La gloriosa ascensió del Senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De gran preu o valor. Una joia preciosa. Pedres precioses. La preciosa sang de Nostre Senyor. La vostra amistat m'és preciosa. Que és molt bell o molt bo. Fa un temps preciós. Una dona preciosa. Un vestit preciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Domiciliat, inscrit en la llista dels focs d'una població. Que era obligat, pel senyor feudal, a residir en el territori d'aquest o, com a mínim, a participar en les exaccions comunals. Home afocat. Els vassalls afocats del Comte Arnau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que posa atenció. Un auditori atent. Estigues atent a les meves paraules. No està mai atent al que li diuen. Amb els ulls atents. Amb les orelles atentes. Que té atencions, que és cortès. Un senyor molt atent les va acompanyar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no és de condició lliure. Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona. serf de la gleva Serf afecte a una heretat que era venut amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit animal pertanyent al grup dels insectes, dels miriàpodes o dels aràcnids. cuca de l'alfals Insecte coleòpter, de cos negre, antenes grogues i els extrems de les potes rogencs (Colaspidema atrum). cuca de llum [o cuca de Nostre Senyor] Lluerna 2. cuca de roca Cuc que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forquilla grossa amb què se subjecta el menjar que hom trinxa. Moble de menjador en què es posen les viandes que hom ha de trinxar o preparar abans de servir-les a taula. El qui servia i trinxava la vianda a la taula d'un senyor. [...]
