41.
retortero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 p fr [vuelta] volta f. 2 andar (o ir) al retortero fig i fam [estar muy ocupado] anar de bòlit (o de cul). 3 andar (o ir) al retortero fig i fam [ansioso] frisar per, fondre's per. 4 llevar (o traer) al retortero fig i fam [dominar] tenir dins el puny, tenir ficat a la butxaca, fer ballar com [...]
|
42.
tino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acierto] encert, lluc. 2 [puntería] punteria f. 3 [ojo] ull. 4 [cordura] seny, senderi. Obrar con tino, obrar amb seny. 5 [tina] tina f. 6 [lagar] premsa f, trull. 7 a tino [a tientas] a les palpentes, a l'endeví. 8 fuera de tino fora de si. 9 hablar sin tino fig parlar sense solta ni volta [...]
|
43.
descansar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
descansa sobre dos muros muy fuertes, la volta descansa sobre dos murs molt forts. 5 [la tierra] descansar. 6 [tener confianza] descansar. Tiene un hijo en quien puede descansar, té un fill en qui pot descansar. 7 fig [aliviar un mal] descansar. 8 aquí descansa... [un difunto] aquí descansa.... 9 [...]
|
44.
noche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
noche al vespre. 5 al caer la noche a boca (o entrada) de nit (o de fosc). 6 a media noche a mitjanit. 7 ¡buenas noches! bona nit!, bona nit i bona hora!8 cerrar la noche caure la nit. 9 de la noche de la nit. 10 de la noche a la mañana en un tancar i obrir d'ulls, de cop i volta, de la nit al dia. 11 [...]
|
45.
golpe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
golpe fer cop (o sensació), donar el cop. Con este vestido darás el golpe, amb aquest vestit faràs cop. 19 de golpe de cop. Cerrar de golpe, tancar de cop. 20 de golpe y porrazo de cop i volta, de cop sobte, de copdescuit, de sobte. 21 de un golpe en rodó, en sec. Se paró de golpe, s'aturà en rodó. 22 [...]
|
46.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d [...]
adj 1 bo -ona. Unas buenas tijeras, unes bones tisores. 2 [conveniente] bo -ona. Bueno para la salud, bo per a la salut. 3 [fácil] bo -ona, de bon. Un metal bueno de doblar, un metall bo de doblegar (o de bon doblegar). 4 [hábil] bo -ona. Tiene buenas manos, té bones mans. 5 [servible] bo -ona. Estos zapatos están todavía buenos, aquestes sabates encara són bones. 6 [agradable] bo -ona. Pasar una buena tarde, passar una bona tarda. 7 [que obra bien] bo -ona. Un hombre bueno, un home bo. 8 [mucho] molt -a. Buenos dineros me ha costado, m'ha costat molts diners (o molts de diners que m'ha costat). 9 [considerable] bo -ona. Hemos esperado una buena semana, ens hem esperat una bona setmana. 10 [irónicamente] ben bé. Se gastó sus buenos cinco euros, es gastà ben bé els seus cinc euros. 11 [sencillo] bo -ona. Un buen chico, un bon xicot. 12 a buenas a les bones. 13 ¿adónde bueno? vós per aquí? 14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona! 16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona! 17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia! 18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda! 19 ¡buenas! [por la noche] bona nit! 20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard! 21 ¡buenas! [al marcharse] adeu-siau!, estigueu bo (o bons)!, passi-ho bé! 22 ¡bueno! [está bien] bé!, d'acord!, conforme! 23 ¡bueno! [basta] ja està bé!, prou!, ja n'hi ha prou! 24 ¡bueno! [sorpresa] alça!, renoi! ¡Bueno! ¡No nos faltaba más que esto!, alça! només ens faltava aquesta! 25 ¡bueno, bueno, bueno...! [indicando confusión] a veure, a veure.... 26 bueno de bo per a, de bon. Una raíz buena de comer, una arrel bona per a menjar (o de bon menjar). 27 ¡bueno está...! ja està bé...! 28 ¡bueno está lo bueno! ja n'hi ha prou!, ja està bé! 29 dar por bueno donar per bo. 30 dar una buena a alguien clavar un bon juli (o una bona pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d'antuvi (o de bell antuvi), primer de tot, de primer cop d'ull. 34 ¿de dónde bueno? vós per aquí? 35 eso sí que está bueno aquesta sí que és bona. 36 eso sí que estaría bueno sí que la faríem bona. 37 está (o estás) bueno si està (o estàs) bé si, va (o vas) bé si. 38 ¡estamos buenos! estem (o anem) bé! 39 estar bueno [rico] ésser bo. Está muy bueno este pastel, és molt bo aquest pastís. 40 estar bueno [de salud] estar bo. 41 estar bueno [oportuno] estar bé, ésser oportú. Regañándole estuviste muy bueno, vas estar molt bé renyant-lo. 42 estar de buenas tenir la bona. 43 ¡estaría (o estaríamos) bueno (o buenos)! sí que la faríem bona! 44 estaría bueno que... ara fora bo que... 45 librarse de una buena deslliurar-se'n d'una de bona. 46 lo bueno el (o allò) que és bo, les coses bones. 47 lo bueno es que fam el bo del cas és que, la cosa bona és que. 48 lo bueno, si breve, dos veces bueno poques paraules i ben dites, com més curt millor. 49 por las buenas a les bones. 50 por las buenas [bruscamente] sense més ni més, de cop i volta. 51 por las buenas o por las malas si us plau per força, per força, de grat o per força. 52 ¡qué bueno! amer [¡qué bien!] que bé! ¡Que bueno que viniste!, que bé que hagis vingut! 53 ¡qué bueno sería que...! que bé aniria que...!, que n'aniria de bé que...! 54 ¿qué dice de bueno? què expliqueu (o dieu, o hi ha) de bo? 55 una buena una de bona. 56 venir bueno [un periódico] valer la pena, ésser interessant. 57 venirse a buenas anar a les bones. 58 verá (o verás, etc) lo que es bueno [en tono de amenaza] ja t'ho trobaràs. Sigue molestando y sabrás lo que es bueno, continua molestant i ja t'ho trobaràs. 59 verá (o verás, etc) lo que es bueno sabràs quin pa (o el pa que) hi donen. Cuando vayas a la mili sabrás lo que es bueno, quan vagis al servei sabràs quin pa hi donen. m i f 60 bo -ona. Los buenos y los malos, els bons i els dolents. |
47.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 tapar, cloure. Cerrar un pozo, tapar un pou. 10 [una circunferencia, etc] tancar. 11 [juntar] tancar. Cerrar un paraguas, las piernas, tancar un paraigua, les cames. 12 arquit cloure, acabar. Cerrar una bóveda, cloure una volta. 13 [interrumpir el funcionamiento] tancar. Cerrar un banco, tancar un [...]
|
48.
vez
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
enèsima vegada. 22 por última vez per darrera (o última) vegada. 23 rara vez rares vegades, rarament. 24 repetidas veces nombroses vegades. 25 tal vez potser, tal vegada, tal volta. 26 toda vez que per tal com, puix que, atès que, ja que. Debemos ponernos de acuerdo toda vez que la reunión es mañana, hem [...]
|
49.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la volta carrega en els arcs. 22 [recaer] carregar, recaure. Toda la responsabilidad carga sobre nosotros, tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres. 23 [apechugar] carregar tr. Yo cargaré con las culpas, jo carregaré les culpes. 24 [arramblar] arreplegar tr. En las excursiones carga con todos [...]
|
50.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
menos qui més qui menys. 57 sin más (o sin más ni más) sense més ni més, sense solta ni volta. 58 sus más y sus menos [inconvenientes] els seus pros i els seus contres. 59 tanto más cuanto que encara més (o amb més raó) perquè (o ja que, o per tal com). Lo siento tanto más cuanto que era tu amigo, ho [...]
|