FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar (un ham) a un braçolí o pèl de cuca, unir (el ruixó) a la corda, (l'àncora) a la cadena, etc. Envergar (una vela), i preparar-la per a ésser hissada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Galleda, ordinàriament feta de dogues amb cèrcols de ferro i proveïda d'una ansa de corda, emprada en les embarcacions per a pouar aigua de mar per a la neteja i altres usos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig de pesca que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d'una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa anar una serra de vogir. Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà. [...]