Resultats de la cerca frase exacta: 29
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
ramat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d'ovelles, de bous. Un gos de ramat. Congregació de fidels que reben la direcció d'un pastor espiritual. Gran nombre. Té un ramat d'anys. [...]
|
|
22.
pastura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pasturar el bestiar. Lloc on pastura el bestiar. Herba que pastura el bestiar. Cosa que és consumida o devorada per les forces naturals. Tot l'edifici fou pastura de les flames. Una nova, un secret divulgat, servir de pastura a la curiositat, a les murmuracions de la gent. [...]
|
|
23.
dula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. Colla de gent avalotada, especialment jove. Terreny comunal, afores sense conrear. a la dula loc. adv. En llibertat, sense control o vigilància de ningú. Anar a la dula [...]
|
|
24.
menar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2 menar pressa a algú Encomanar-li que faci [...]
|
|
25.
péixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, els cigrons. Pasturar 1 i 2 [...]
|
|
26.
aviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar. Aviar els coloms. aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar. Despatxar 1. Donar sortida (a alguna cosa). aviar la bassa Donar sortida a l'aigua. Llançar 1 1. Li avià un parell de pedres però no el tocà. Encaminar. Ben nets i endreçats, vaig aviar la canalla a l'escola [...]
|
|
27.
amollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar afluixant. Amollar una corda. Anar baixant d'un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc. Deixar anar, deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut. El mestre ha amollat els nois una hora abans. amollar el bestiar Obrir-li l'estable perquè vagi a pasturar. Deixar [...]
|
|
28.
arreplegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs músics que poguérem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega. arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar. Atrapar . Ja veuràs si t'arreplego [...]
arreplegar
|
|
29.
dret 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
) Dret de pasturar les ovelles a les terres comunals. dret de gallorsa b) Dret d'ésser propietari de totes les herbes d'un tros determinat, però no pas de la terra. dret de lluir i quitar Facultat que es reserva el venedor d'un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la [...]
|
arreplegar
1 1 v. tr. [LC] Agafar o recollir d'ací i d'allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, guardar-les, apropiar-se'n. Arreplegueu la fullaraca dels caminals i feu-ne un foc. Tiraven confits i els nois arreplegaven els que podien. Un home que anava arreplegant fems amb un cabasset. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs músics que poguérem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega.
1 2 [LC] arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar.
1 3 v. tr. [LC] Atrapar . Ja veuràs si t'arreplego!
1 4 v. tr. [LC] [MD] Ésser atacat (per una malaltia). El meu cosí ha arreplegat una pulmonia.
1 5 v. tr. [LC] per ext. Ens va arreplegar una tempesta.
2 1 intr. pron. [LC] Coses disperses, ajuntar-se en munts. La neu s'ha arreplegat pels marges.
2 2 intr. pron. [LC] per ext. En aquella taverna, s'hi arreplega tota la purrialla del barri.