, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]