1.
ñaña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f amer [hermana] germana gran. [...]
|
2.
majo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ja adj 1 [persona agradable, simpática] maco -a. Tu hermana es una chica muy maja, la teva germana és una noia molt maca. 2 [compuesto] endiumenjat -ada, empolainat -ada. 3 [mono] maco -a, bufó -ona, galanxó -ona. [...]
|
3.
intimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr [comunicar] intimar. 2 [ordenar] intimar. Le intimé a salir, el vaig intimar a sortir. v intr 3 intimar, fer amistat. He intimado con tu hermana, he intimat amb la teva germana. v pron 4 [penetrar] introduir-se, penetrar intr. 5 p fr [contraer intimidad] intimar intr. [...]
|
4.
prestado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de prestar] 2 [nombre, palabra] manllevat -ada. 3 ir de prestado anar amb coses deixades. 4 ir de prestado con p fr anar amb... de. Fui de prestado con los zapatos de mi hermana, vaig anar-hi amb les sabates de la meva germana. 5 tomar (o pedir) prestado manllevar [...]
|
5.
recuerdo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
passat. 5 [objeto] record, recordança f. Tienda de recuerdos, botiga de records. 6 pl records, expressions f, memòries f. Recuerdos a tu hermana, records a la teva germana. 7 en recuerdo de [conmemoración] en recordança de, en commemoració de, en memòria de. [...]
|
6.
trato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 tracte. Un trato indecente, un tracte indecent. Malos tratos, mals tractes. 2 tracte. Su hermana es de trato cordial, la seva germana és d'un tracte cordial. 3 [relación] tracte. Tener poco trato con los vecinos, tenir poc tracte amb els veïns. 4 [acuerdo] tracte, tractat. Formalizar un trato [...]
|
7.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, la germana gran. 5 [de edad] gran. Un hombre ya mayor, un home ja gran. 6 [mayor de edad] major d'edat. 7 [de ciertas corporaciones] major. Oficial mayor, oficial major. 8 mús major. 9 ir (o pasar) a mayores anar a més. 10 mayor de edad major d'edat. 11 mayor que mat més gran que. m 12 [libro mayor [...]
|
8.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el [...]
|
9.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa] a cal. Voy al dentista, me'n vaig a cal dentista. 5 [lugar, distancia] a. Está a 20 kilómetros de aquí, és a 20 quilòmetres d'aquí. 6 [lugar, situación] a [al, als]. Al lado de, al costat de. A orillas del mar, a la vora de la mar. 7 [tiempo] a [al, als]. A las ocho, a les vuit. A la noche, al vespre (o a la nit). 8 [fecha] [generalment no es tradueix], el [en alguns casos]. ¿A cuántos estamos? —A once de septiembre, quin dia és avui? —L'onze de setembre. Madrid, a 3 de junio, Madrid, 3 de juny. Al día siguiente, l'endemà. A la mañana siguiente, l'endemà al matí. 9 [tiempo pasado] al cap de. A los pocos días, al cap de pocs dies. Al año de esto, al cap d'un any d'això. 10 [manera] a. A la americana, a l'americana. A pie, a caballo, a peu, a cavall. A oscuras, a les fosques. 11 per. A la fuerza, per força. 12 [instrumento] a, amb. Escribir a lápiz, escriure a (o amb) llapis. Moler a palos, baldar a garrotades. 13 [proporción, precio] a [al, als]. Al seis por ciento, al sis per cent. A 50 km por hora, a 50 km per hora. A 10 euros el kilo, a 10 euros el quilo. 14 [hipótesis] si. A no ser esto así, si això no fos així. 15 [complemento indirecto] a [al, als]. Díselo a tu padre, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los otros, estimeu-vos els uns als altres. 19 a [per a evitar l'amfibologia]. Persigue el gato a la rata, empaita el gat a la rata (o el gat empaita la rata). 20 [complemento de nombre] a [davant d'un nom de persona o de cosa personificada]. Amor a los padres, amor als pares. Amor a la verdad, amor a la veritat. 21 de [davant d'un objecte]. Olor a rosa, olor de rosa. Miedo al lobo, por del llop. 22 [régimen de ciertos verbos] a. Voy a verle, me'n vaig a veure'l. 23 a (o de) [després de començar]. Empieza a ir mal, comença d'anar malament. 24 al [con infinitivo] en. Al verle, en veure'l. Al salir el sol, en sortir el sol. 25 a por a comprar, a cercar, a buscar. Ir a por pan, anar a comprar pa. 26 a que que. Acostúmbralo a que venga todos los días, acostuma'l que vingui cada dia. 27 ¡a que...! [convencimiento ante una duda] què t'hi jugues que...!, què hi va que...! ¡A que llueve esta tarde!, què t'hi jugues que plourà aquesta tarda! 28 ¡a que sí! què t'hi jugues! 29 ¡a que no...! [desafío] vejam si...!, et desafio que no...! ¡A que no se lo dices!, vejam si li ho dius! 30 ¿a qué viene? (o ¿a qué?) què vol (o volen) dir...?, què significa...? ¿A qué tantas protestas de amistad?, què volen dir tantes protestes d'amistat? |
10.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
años, soc cinc anys més gran que ell. 31 [exceder en altura] tenir (metres, centímetres) més que, ésser (metres, centímetres) més alt -a que. Mercedes le lleva ocho centímetros a su hermana María, la Mercè té vuit centímetres més que la seva germana Maria. 32 [aventajar en puntos, kilómetros] portar [...]
|