Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
infatuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir fatu, envanir en alt grau. El nomenament de director el va infatuar. Esdevenir fatu. Cal saber perdre sense rancor i guanyar sense infatuar-se. [...]
infatuar
|
|
2.
infatuar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com evacuar.
[...]
|
|
3.
infatuar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 infatuar. v pron 2 infatuar-se, envanir-se. [...]
|
|
4.
infatuar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 infatuar, engreír. v pron 2 infatuarse (o enfatuarse), engreírse. [...]
|
|
5.
infatuació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'infatuar o d'infatuar-se; l'efecte. [...]
|
|
6.
engreir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte. [...]
|
infatuar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir fatu, envanir en alt grau. El nomenament de director el va infatuar.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir fatu. Cal saber perdre sense rancor i guanyar sense infatuar-se.