Sense cedir, sense vacil·lar. Tenir-se ferm, aguantar-se ferm. de ferm Sense afluixar. Li va pegar de ferm. en ferm En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Comprar en ferm. [...]

Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]

Ferm, tenaç. Són enemics acèrrims. [...]

Ferm, sense dubte ni contradicció. Fe inconcussa. Prova inconcussa. [...]

Fer-se ferm. L'esforç industrial català s'aferma. Ratificar-se, mantenir-se ferm. Ell s'aferma en el que ha dit. Fer ferm (un cap o una corda). Reforçar amb una altra corda (un cap que està treballant).  [...]

Fer més ferm. Fer-se ferm. L'antiga vocació es refermava. Tornar a afirmar allò que abans ja s'havia dit, pensat, etc. Em refermo en les explicacions que us vaig donar ahir. S'havia refermat en els seus propòsits. Fer-se més ferm. El vent ha refermat. La pluja referma. [...]

Que propugna. Un ferm propugnador dels drets del poble. [...]

Que es manté ferm, inflexible, en una idea, una actitud, una opinió. Els seus més reconsagrats enemics. Era d'una gasiveria reconsagrada. Que fa el mal, que és inclinat a fer maleses. Reconsagrada criatura! [...]

Espai aplanat, ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es baten les messes. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Espai aplanat i ferm com una era de batre on es fan diverses operacions en algunes indústries. Era de rajoler. Espai petit de terra destinada al conreu d'hortalisses, flors, etc [...]

Treure la grava del ferm (d'una carretera, d'un carrer, etc.). [...]