FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cedir, sense vacil·lar. Tenir-se ferm, aguantar-se ferm. de ferm Sense afluixar. Li va pegar de ferm. en ferm En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Comprar en ferm. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se ferm. L'esforç industrial català s'aferma. Ratificar-se, mantenir-se ferm. Ell s'aferma en el que ha dit. Fer ferm (un cap o una corda). Reforçar amb una altra corda (un cap que està treballant). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ferm. Fer-se ferm. L'antiga vocació es refermava. Tornar a afirmar allò que abans ja s'havia dit, pensat, etc. Em refermo en les explicacions que us vaig donar ahir. S'havia refermat en els seus propòsits. Fer-se més ferm. El vent ha refermat. La pluja referma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manté ferm, inflexible, en una idea, una actitud, una opinió. Els seus més reconsagrats enemics. Era d'una gasiveria reconsagrada. Que fa el mal, que és inclinat a fer maleses. Reconsagrada criatura! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai aplanat, ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es baten les messes. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Espai aplanat i ferm com una era de batre on es fan diverses operacions en algunes indústries. Era de rajoler. Espai petit de terra destinada al conreu d'hortalisses, flors, etc [...]