1.
ferm 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cedir, sense vacil·lar. Tenir-se ferm, aguantar-se ferm. de ferm Sense afluixar. Li va pegar de ferm. en ferm En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Comprar en ferm. [...]
|
2.
ferm 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]
|
3.
ferm
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
4.
ferm
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Conjunt de capes de materials que hi ha entre l'esplanació i la capa de rodolament. [...]
|
5.
ferm
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Superestructura d'una carretera, que suporta directament el trànsit i que descansa sobre l'esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta. [...]
|
6.
ferm
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 firme. Els músculs ferms, los músculos firmes. 2 [que no trontolla, no vacil·la] firme, seguro -ra. Un gest ferm, un gesto firme. 3 [lloc segur] firme. Terra ferma, tierra firme. 4 [robust] fortachón -ona. 5 [persona] majo -ja. Sembla un noi molt ferm, parece un chico muy majo. 6 [que [...]
|
7.
ferm
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inconcussa. Una prova inconcussa. Ant. Precari. Primparat. Vacil·lant. Tou (dit també d'una persona). Caduc. Balder. Inestable. Inconstant. Flasc. 3 Fer-se ferm (dit d'una persona): Ratificar-se. Entossudir-se. Refermar-se. Insistir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 fix estable consistent incommovible segur tenaç. L'acer és un metall tenaç. → sòlid, fort, fix. 2 Fig. tenaç. Un home tenaç (Cp. Perseverant.) constant resolut decidit tossut obstinat impertorbable intransigent incommovible íntegre incorruptible introntollable inflexible inconcús. Fe inconcussa. Una prova inconcussa. Ant. Precari. Primparat. Vacil·lant. Tou (dit també d'una persona). Caduc. Balder. Inestable. Inconstant. Flasc. 3 Fer-se ferm (dit d'una persona): Ratificar-se. Entossudir-se. Refermar-se. Insistir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
ferm -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
[...]
|
9.
ferm -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
10.
ferm drenant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Ferm dotat d'una major proporció de porus, que permet l'absorció de l'energia acústica generada pel pas dels vehicles a més a més de facilitar l'escolament de l'aigua de la pluja. [...]
|