FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una existència efectiva. La seva alegria no és pas fictícia: és real. La seva calma és més aparent que real. La meitat dels fets que conta no són reals sinó imaginaris. Relatiu a les coses, als béns, no a les persones. Drets reals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adaptar a la representació dramàtica. Dramatitzar una novel·la, un episodi històric. Exagerar el caràcter conflictiu (d'un esdeveniment de la vida real). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer com si fos certa, veritable, real, etc., (una cosa que no ho és). Fingir una malaltia. Fingia d'estar malalt. Fingia una alegria que estava lluny de sentir. Fingia que passava un gran dolor. Van fingir un casament. És un home que no sap fingir. Donar com a certa (una cosa imaginada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir ésser real, sia material o espiritual. Des que el món existeix. Aquest document que dieu haver trobat, no existeix. Deixar d'existir. Haver-hi. Existeix una estreta relació entre forma i contingut. [...]
