1.
ferir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar un cop que danya l'organisme (d'algú), especialment que produeix una solució de continuïtat. Ferir algú amb un ganivet, amb un punyal. Ferir algú d'una ganivetada, d'un cop de sabre. Ferir lleugerament, greument, mortalment. Ferir-se amb un clau, amb les tisores. En [...]
|
2.
ferir 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar (un ham) per mitjà d'un nus. [...]
|
3.
ferir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
4.
ferir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Lligar un ham amb un nus mariner. [...]
|
5.
ferir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Afectar dolorosament. [...]
|
6.
ferir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari, en les modalitats d'escala i corda, de galotxa i de galotxetes de Monòver. [...]
|
7.
ferir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Colpejar, produint una ferida. [...]
|
8.
ferir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 herir. Ferir algú d'un cop de pedra, herir a alguien de una pedrada. 2 [afectar dolorosament] herir. Un soroll que fereix l'orella, un ruido que hiere el oído. 3 fig [ofendre, agreujar] herir, lacerar, lastimar. Ferir l'honor, herir el honor. 4 pesc [l'ham] atar [el anzuelo por medio de un [...]
|
9.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
malferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir greument. [...]
|