Resultats de la cerca castellà-català: 135.282
|
31.
'a l'una' o 'a la una'? ('a un temps, conjuntament') / 'l'una' o 'la una'? (hora)
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot una no [...]
|
|
32.
'en atenció a' ('per consideració a') / Com es diu 'en atención a' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució en atenció a es pot utilitzar amb el significat de per consideració a (o en consideració a). Per exemple:
No el van acomiadar de la feina en atenció al seu pare, que era un home molt estimat.
També es pot utilitzar amb valor causal, amb un sentit equivalent al de les expressions [...]
|
|
33.
Com es diu 'trabajar a destajo' en català? / a preu fet, a estall, a escarada
Font
Fitxes de l'Optimot
, a estall o a tasca. Per exemple:
No té una feina estable i agafa feines a escarada.
La tècnica ha contractat a estall la finalització del pou.
En determinats contextos, aquestes expressions s'utilitzen per expressar que es fan les coses de pressa, sense aturar-se. Per exemple:
La Xènia va a [...]
|
|
34.
a mitges
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
|
|
35.
Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font
Fitxes de l'Optimot
determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple:
Sabrem el calendari definitiu a mitjan setmana.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana.
Totes aquestes [...]
|
|
36.
a mig termini o a mitjà termini?
Font
Fitxes de l'Optimot
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]
|
|
37.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 3 [delante de nombres] no-. No violencia, no-violència. No alineación, no-alineació. 4 ¡a que no! llengua que no!, què t'hi jugues que no!5 ¡eso sí que no! fam això sí que no. 6 estar en que no tenir un no continu, dir que no a tot. 7 ¿no? oi?, fa?, no?8 no así però no gens. Me gusta nadar cuando [...]
|
|
38.
'a ratlles' o 'de ratlles'? / 'a quadres' o 'de quadres'?
Font
Fitxes de l'Optimot
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
|
|
39.
a mida que o a mesura que?
Font
Fitxes de l'Optimot
por creix en tant que es va fent fosc).
Ens arriben peces noves a mesura que es venen les antigues (arriben peces noves en tant que es venen les antigues).
En canvi, no són adequades les expressions a mida que i conforme, que de vegades s'usen amb aquest significat en contextos similars.
[...]
|
|
40.
Usos del quantificador gaire / No té gaire gana o No té molta gana?
Font
Fitxes de l'Optimot
invariable. Per exemple:
No té gaire gana i ha menjat poc.
Fa gaire estona que t'esperes?
Si dinem gaire tard, no tindrem temps d'anar al cinema a la tarda.
La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.
En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha [...]
|
