v tr 1 [destorbar] empachar. 2 med [indigestar] empachar. v pron 3 [preocupar-se] preocuparse, ocuparse. 4 med empacharse.  [...]

[Se conjuga como: huir] v tr 1 [cerrar] obstruir. 2 [estorbar] destorbar, obstaculitzar. v pron 3 embussar-se, enturar-se. La bañera se ha obstruido, la banyera s'ha embussat.  [...]

v tr 1 [molestar] destorbar. Si no me estorba nadie, acabaré el libro hoy, si no em destorba ningú, acabaré el llibre avui. 2 entrebancar. Estos leños en medio de la calle estorban a los peatones, aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants. 3 fer nosa, entrebancar. Esta mesa [...]

Parapet improvisat fet amb tota mena d'objectes per a destorbar el pas. [...]

1 empallegar engavanyar embargar embargolar destorbar(->) enfardar enfardissar enfarfegar Ant. Desembarassar. Desembalumar. 2 prenyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 destorbar(->) embargolar embarassar(->) 2 confiscar(->) Cp. executar (un deutor): embargar-lo després d'una sentència. Ant. Desembargar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg.  [...]

1 coça bitzac potada Cp. pernada: cop de cama, moviment violent de la cama. 2 Donar guitzes: Guitaro reguitnar. Fer la guitza: destorbar, obstaculitzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

obstaculitzar(->) posar noses destorbar(->) empedregar, sembrar de dificultats una cosa. eixalar(algú), dificultar a algú la realització d'una empresa llevant-li els mitjans. handicapar Ant. Facilitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

] atrapar (o caçar, o agafar) al vol. 7 amer [estorbar] destorbar, fer nosa. v intr 8 [mezclarse] embolicar-se.  [...]