51.
prestatari prestatària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que en un contracte de préstec rep els diners del prestador i es compromet a retornar-los juntament amb l'interès acordat. [...]
|
52.
estira-i-arronsa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estirar i amollar alternativament. En una negociació, alternança d'exigències i concessions. Hi hagué un tens estira-i-arronsa, però finalment firmaren el contracte. [...]
|
53.
testaferro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que firma un contracte de fidúcia, pel qual una persona deixa a una altra el seu nom per a poder efectuar actes que altrament no podria efectuar. [...]
|
54.
conlloc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el dret de pasturar el bestiar dins la seva terra durant el termini estipulat. [...]
|
55.
accessori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que acompanya la cosa principal, que s'hi afegeix com per accident. Sons accessoris. Contracte accessori. Nervi accessori. Defenses accessòries. Ornament accessori. Pena accessòria. Obligació accessòria. Els accessoris d'un cotxe. [...]
|
56.
permuta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi d'una cosa que hom posseeix, d'un càrrec, d'un benifet, per un altre. Permuta de béns, de propietats. Contracte pel qual dues persones s'obliguen a una permuta. [...]
permuta
|
57.
promès promesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que s'ha promès o ha donat paraula de casament. Prometença, paraula donada de fer alguna cosa, que en dret constitueix una obligació jurídica. Promesa de contracte. Promesa d'heretar. [...]
|
58.
refecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de refer, de reparar, especialment les forces. Aliment que es pren per reparar les forces. Procediment per a reconstruir l'escriptura original d'un acte o contracte destruït o perdut. [...]
|
59.
autocontracte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte bilateral en què intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i en nom d'una altra persona a la qual representa. [...]
|
60.
quasicontracte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d'un contracte. [...]
|