Àrea temàtica
.FITXA MODIFICADA

Àrea temàtica
Dermatologia

Àrea temàtica
Microbiologia i patologia infecciosa

ca - micosi epidèrmica n f
ca - dermatomicosi n f sin. compl.
ca - dermomicosi n f sin. compl.
ca - micosi superficial n f sin. compl.
es - dermatomicosis
en - dermatomycosis

Definició
Micosi que afecta l'epidermis i els seus annexos. Comprèn les dermatofitosis o dermatomicosis causades pels dermatòfits, fongs queratinòfils que viuen i es multipliquen en la capa còrnia de l'epidermis, els pèls i les ungles, les dermatomicosis causades per llevats (candidosi, pitiriasi versicolor i tricomicosi nodosa) i les dermatomicosis produïdes per Aspergillus (piedra negra, tinya negra). Les dermatofitosis també són anomenades tinyes, independentment del dermatòfit responsable, i són classificades segons la localització de la infecció; anteriorment foren classificades en epidermofitosis, tricofitosis i onicomicosis, però el terme epidermofitosi no és sinònim d'infecció pel gènere Epidermophyton, la tricofitosi tampoc ho és d'infeccions pel gènere Trichophyton i les onicomicosis inclouen infeccions per fongs no dermatofítics com és la Candida albicans.

Denominació genèrica de les malalties cutànies causades per fongs. Es classifiquen en superficials i profundes. Les superficials envaeixen exclusivament la pell, els pèls i les ungles i comprenen les dermatofitosis (tinyes), les candidosis cutaneomucoses, la geotricosi, la tinya negra, la tricosporosi, la pitiriasi versicolor, etc. Les dermatomicosis profundes o sistèmiques són originades per fongs que causen una infecció primària de les mucoses o dels òrgans interns, generalment el pulmó, amb afectació secundària de la pell, per bé que en ocasions la infecció primària és cutània i secundàriament s'esdevé una invasió sistèmica; en són exemples la coccidioidomicosi, la histoplasmosi, les blastomicosis, la cromomicosi, la criptococcosi i l'actinomicosi, la nocardiosi, etc. ((dermatomicosi))