Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital.
El gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.
[...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)
El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:
Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.
Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots [...]
Els adjectius probable i provable tenen significats diferents.
L'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple:
És probable que doni alguna excusa.
Com que era probable que plogués [...]
Un recurs per expressar pertinença o possessió és utilitzar la construcció formada per la preposició de + el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), que se situa darrere del nom que complementa. Per exemple:
L'església el campanar de la qual és romànic rep moltes visites cada any [...]
Les formes potser i pot ser tenen significats diferents.
L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple:
Potser vindran demà.
Potser ja és massa tard.
En canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del [...]
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot [...]
ves Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Ves a veure què vol, Ves a saber!
Ves què et dic!, Ves per on!
[...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
L'expressió castellana no ser de recibo, que es fa servir per dir que una cosa no compleix les condicions necessàries perquè ho accepti la resta, no té una traducció literal en català.
Segons el context, cal buscar una expressió equivalent, com ara és inadmissible, és inacceptable, no és prenedor [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
disquet
D'acord amb el diccionari normatiu, la paraula disquet, que designa el disc magnètic que s'introdueix a l'ordinador per enregistrar-hi informació o consultar la que conté, s'ha adaptat gràficament al català i s'escriu tal com sona: disquet. Cal tenir en compte que és un mot masculí.
Així [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)