m. refetoro refectori, sala de menjar en un convent, pensionat, etc. ambigú, apartament d'un teatre, casino, etc., on se serveixen els plats anomenats ambigú. triclini, menjador dels antics romans. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m 1 [moble] aparador. 2 [despatx] bufete. 3 [taula de menges] bufé, ambigú. 4 [cop] bofetada f, bofetón.  [...]

Condensació de la part anterior del nucli accessori del nervi hipoglòs, relacionat amb el nucli accessori extern de l'oliva bulbar i el nucli ambigu. [...]

Deformitat congènita de la uretra en la qual el meat és situat en algun punt de la cara ventral, entre el gland i el perineu. És una de les anomalies genitals més freqüents en el sexe masculí. En els graus màxims de la malformació, els genitals tenen un aspecte ambigu, de manera que pot haver-hi [...]

Test en què l'individu estudiat reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu que se li presenta. [...]

Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu que se li presenta. [...]

Alguns autors consideren que el vilela i el lule (llengua extingida) formen una petita família lingüística, anomenada lule-vilela o lule-tonocoté.El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco [...]

Síndrome caracteritzada per la paràlisi d'un plec vocal, del paladar tou i dels músculs trapezi i esternoclidomastoidal, originada per una lesió cerebral dels nuclis ambigu i accessori. [...]

1 Qualitat d'ambigu. doble sentit promiscuïtat 2 Mot ambigu o expressió ambigua. equívoc(m.). Desfer o dissipar l'equívoc. amfibologiao amfibòlia, frase susceptible de ser interpretada de dues o més maneres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. No definit. vague imprecís indeterminat ambigu, que admet diferents interpretacions. no ésser(una cosa) ni carn ni peix 2 indefinible. 3 Que no es pot limitar. il·limitat infinit, que no té límits. immens immensurableo immesurable Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]