161.
complet
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enter sencer íntegre complit perfet(≠ perfecte), a què no manca res per a estar completament acabat. ple plener acabat total absolut exhaustiu integral rodó(en certes frases). Un mes rodó, un mes complet, de trenta dies. rotund(negació, refús) plenari. Assemblea plenària. Indulgència plenària [...]
|
162.
compondre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [formar un tot] componer. 2 componer, integrar. L'assemblea és composta de, la asamblea está compuesta por. 3 [una obra musical, literària, etc] componer. 4 abs componer. Té un bon estil, però compon malament, tiene un buen estilo pero compone mal. 5 gràf i pint componer. 6 no compondre amb [...]
|
163.
veu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veu en la narrativa catalana, una nueva voz en la narrativa catalana. La veu de Déu, la voz de Dios. 8 dr [en una junta, assemblea] voz. Amb veu i vot, con voz y voto. 9 gram voz. Veu passiva, voz pasiva. 10 mús voz. Cantar a quatre veus, cantar a cuatro voces. 11 aclarir la veu aclararse la voz. 12 a [...]
|
164.
discussió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disputa. examen. L'examen d'un projecte de llei al parlament. debat, íd. controvèrsia disputao disputació deliberació. L'assemblea ha fet una llarga deliberació sobre aquest assumpte. disceptació polèmica(esp. sobre temes científics, teològics, polítics, literaris, històrics) tractació, el fet [...]
|
165.
allargar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
donar. 3 Fer més llarg en el temps. prolongar. Aquesta controvèrsia ja s'ha prolongat massa. prorrogar. Prorrogar el període de sessions d'una assemblea. continuar. Continuem una mica més aquesta conversa. fer durar perpetuar, allargar indefinidament. reconduir, allargar o prorrogar un [...]
|
166.
reunió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(de lleis) cúmul. Un cúmul de circumstàncies. acumulació carregada casament(fig.), reunió, coincidència de dues coses. selecció, reunió de les coses escollides com a millors. aglomeració ajustament, reunió de persones o de coses. 3 (de persones) colla, grup, assemblea. ajuntament, reunió de [...]
|
167.
senyal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
casa (o el pis) és per a llogar o admet dispesers. distintiu boia(al mar, en un riu, etc.) marca(->) segell(->) exlibris nota, senyal amb què hom distingeix una cosa. memento, senyal per a recordar una cosa. fita(->) assemblea, senyal fet amb un toc de trompeta. talla, bastó o canya dividit [...]
|
168.
Sigles. Ús de l'article davant de sigles
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
casos, especial-
ment en registres formals, s'omet l'article.
el president d'UNICEF
el servei d'informació de RENFE
el consell d'administració d'FGC
l'assemblea general d'UGT
l'equip directiu d'IBM
Quan les sigles estrangeres hagin d'anar precedides d'article, aquest ha de tenir el gènere i el [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
169.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
assemblea) aixecar la veu(en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir(un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejaro balbotejar(per un defecte dels òrgans bucals [...]
|
170.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amb mals fins. Fer conxorxa amb algú. emparaulament, acord fet de paraula. connivència, entesa secreta. Obrar de connivència amb algú. concordat, tractat entre el Vaticà i un estat sobirà. 3 Acord pres per una assemblea deliberant. decisió determinació resolució 4 unió harmoniosa, justa [...]
|