FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Canviar la forma, la denominació, (d'una expressió, d'una quantitat) sense canviar-ne el valor. Reduir fraccions a un comú denominador. Reduir euros a cents, lliures a unces, canes a metres. Explicar (una realitat d'un nivell considerat superior) en termes d'un altre nivell considerat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius, el segon essent sovint [...]
bé immoble bé arrel bé seent
En l'àmbit jurídic el terme per designar un 'bé que consisteix en terres i possessions, que tenen una situació fixa i no poden ser desplaçats sense malmetre's' és bé immoble. També es poden fer servir les formes bé arrel i bé seent com a termes secundaris.
Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de neutralització Posició en què desapareix la característica distintiva entre els termes d'una oposició fonològica. Manera d'estar posada una persona o cosa. En quina posició dorms millor? La posició dels peus en fer un salt. Canviar de posició. Varietat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més que no m'ha convidat. Unint els dos termes d'una comparació de superioritat o d'inferioritat. D'aquests tals, se'n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà. Formant amb un adverbi, amb una preposició, amb un [...]
testaferro persona interposada prestanoms En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
objecte l'estudi de les funcions portades a terme pels elements concrets de la llengua. Raonament pel qual hom remunta de la proposició que s'ha de provar a principis ja establerts. anàlisi lògica Anàlisi que escateix els termes d'una proposició, llur funció, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lògica Circuit electrònic en què les relacions entre els valors d'entrada i els de sortida es poden definir en termes d'operacions lògiques. Vena que condueix la sang al fetge. [...]
Àrea temàticaEquipament de la llar. Decoració. Bricolatge
En català, els termes que serveixen per designar el conjunt de roba i altres objectes que es preparen per a l'infant acabat de néixer són bolcada de néixer o menudall.
En canvi, per fer referència al recipient que conté aquests objectes, que tradicionalment es posaven en una panera de vímet, els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
separades. barra inclinada Signe gràfic (/) que serveix per a indicar l'alternança o l'oposició dels dos termes que relaciona, usada també en matemàtiques per a indicar l'operació de dividir. Barra inclinada. Ratlla vertical que separa els compassos en la notació [...]
