FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica consistent en l'acostament de dos membres conceptualment paral·lels però de manera que els termes del segon estiguin disposats en l'ordre invers dels del primer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò en què una cosa n'excedeix una altra. L'excés d'un nombre sobre un altre. Allò en què una cosa ultrapassa el límit establert, previst, els deguts termes. Pagar l'excés. Un excés d'humitat perjudica les plantes. Estat d'allò que ultrapassa la mesura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en una direcció oposada, col·locar en un ordre oposat. Invertir una figura. Invertir els termes d'una proposició. Substituir per l'oposat (un ordre, una disposició, una direcció). Invertir l'ordre dels termes. Esmerçar (diners) en béns no fungibles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix significat que un altre mot, encara que pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes llevant i est són mots sinònims. Mot sinònim. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té tots els termes més grans o iguals que els respectius d'una successió o d'una sèrie donades, s'aplica a una successió o a una sèrie. Successió o sèrie majorant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té tots els termes més petits o iguals que els respectius d'una successió o d'una sèrie donades, s'aplica a una successió o a una sèrie. Successió o sèrie minorant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la forma. Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma. Amb ordre formal de comparèixer. Una prometença formal. Afirmar quelcom en termes formals. Que té formalitat. És un home molt formal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fita que assenyala els límits d'una extensió. Posar termes a un camp. Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l'autoritat d'un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme. Terreny bo per a la pastura. Fi d'un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentament que es fa per esmenar un error comès, en la comptabilitat per partida doble. Relació recíproca entre un càrrec i el seu abonament corresponent. Allò que contribueix a compensar els termes d'una negociació. en contrapartida En compensació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar entre els elements o termes d'una sèrie (algun element nou). Intercalar en un text una frase que en canvia tot el sentit. En els anys de traspàs s'intercala un dia darrere el 28 de febrer. [...]
