FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de contradir o de contradir-se. No admeto contradiccions. Paraules o fets que inclouen contradicció. Les contradiccions de l'acusat. Oposició formal amb algú o alguna cosa. Es troba en contradicció amb tothom. Oposició absoluta entre dos termes. Relació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reemplaçar; l'efecte. Renovació dels qui fan el servei militar que afecta una part del contingent de l'exèrcit dins els termes legals. Procés pel qual un mineral és reemplaçat per un altre sense que es perdi el caràcter sòlid del conjunt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser més gran (que algú o alguna cosa) en tal o tal cosa. L'excedeix en pes, però no en grandària. Ultrapassar (el límit establert, previst). El guany ha excedit tota previsió. Ultrapassar els deguts termes. Castiga'l; però no t'excedeixis en el càstig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a certs límits o termes. Cap límit no circumscrivia l'autoritat d'aquell tsar. L'acusació se circumscriu a uns conceptes calumniosos. Us heu de circumscriure a obeir les seves ordres. En mat., traçar (una figura) que envolti una altra figura tocant-la en el major [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Batre (una moneda, una medalla) fent-hi l'empremta amb l'encuny. Empremtar . Donar aparença, forma (a alguna cosa). Encunyar nous termes. Assenyalar el tall (en papers i cartons), tallar-los o perforar-los segons una determinada forma. Unir per llur llargària (dues peces de xarxa) amb una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar un nom (a una persona o a una cosa). Anomenar-se. El punt de l'esfera celeste que es troba exactament sobre el cap de l'observador es denomina zenit. Un mot, una expressió, representar lingüísticament (algú o alguna cosa). Els termes denominen les nocions pròpies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de concatenar; l'efecte. concatenació de proposicions Sèrie de proposicions en què el darrer dels termes de l'una esdevé el primer terme de la següent. Figura retòrica que consisteix a repetir l'últim mot o els últims mots d'una clàusula o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enllaça dues proposicions o dos termes negatius. No neva ni plou. No diu ni deixa dir. No vull l'un ni l'altre. No m'agrada ni l'un ni l'altre. Ni l'un ni l'altre no en saben res. Àdhuc, encara que fos. Jo no ho diria ni a tu. Ni que plogués, no deixarien de venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'una altra proposició, els mateixos termes però diferent quantitat i qualitat, de manera que l'una és la simple negació de l'altra i, per tant, si l'una és vera l'altra és falsa i viceversa. proposició contrària Proposició universal que té, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de clar, judici. a judici de Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable. Acte o procés mental mitjançant el qual s'atribueix un predicat a un subjecte, s'afirma o es nega una relació entre dos o més termes. judici analític Judici que és ver en virtut [...]
