En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en
textos de registres informals.
Ara bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm.
[...]
Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent.
D'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple:
Va sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi [...]
darrere del verb, malgrat que la concordança en plural és la més habitual, també és possible conjugar el verb en singular. Per exemple:
Vindran de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
Vindrà de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
[...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
entossudir-se en una cosa
El verb entossudir-se, que és intransitiu pronominal i significa 'mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc.', regeix la preposició en. Per exemple:
S'ha entossudit en una proposta que no té ni cap ni peus.
S'entossudeix en la seva actitud.
[...]
L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
En canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:
S'ha fet amb el poder
S'ha fet amb les proves
No ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresa [...]
Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la form [...]
Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple:
No m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte).
A banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple:
Es va espantar tant que [...]