1 1 m. [HIG] [LC] Acompanyament que es col·loca sobre l'escut d'armes. 1 2 m. [LC] per ext. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria. 2 1 m. [AD] [AF] [DR] [HIH] Marca estampada amb un segell, especialment la que, en el paper on s'estenen certs documents, estampa l'Estat o una altra institució pública, indicant la quantitat que se li ha de pagar en concepte de drets, o bé la gravada en un trosset de paper que cal enganxar a un document per a pagar l'impost, a una carta per a franquejar-la o certificar-la, etc. 2 2 m. [NU] Moneda medieval amb l'escut reial gravat. Timbre de Perpinyà de Joan I. Timbre de València d'Alfons IV. 3 m. [LC] Aparell sonor per a avisar o cridar algú, que consisteix generalment en un casquet esfèric metàl·lic que és colpit a voluntat per un martellet. El timbre de la porta. Un timbre per a una bicicleta. El timbre de la recepció de l'hotel. 4 1 m. [MU] Qualitat del so que fa que es distingeixin dos sons de la mateixa altura i intensitat produïts per instruments diferents, el qual depèn de les notes harmòniques que acompanyen la fonamental. 4 2 m. [FL] Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonètiques.
