Resultats de la cerca frase exacta: 206
|
171.
Ús de les preposicions 'davant', 'darrere' / Ús dels adverbis 'davant', 'darrere'
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots davant i darrere, seguits opcionalment de la preposició de, poden funcionar com a preposicions i introduir un complement. Per exemple:
Van quedar davant (de) la catedral.
Darrere (de) les muntanyes hi ha el poble.
Aquestes preposicions també poden anar introduïdes per la preposició a [...]
|
|
172.
GeoGraphics
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Programari de SIG d'escriptori desenvolupat i distribuït per la firma Bentley Systems Inc. prenent com a base el programa de disseny assistit per ordinador MicroStation, del qual és una extensió i que inclou i requereix per a funcionar. GeoGraphics va aparèixer a mitjan dècada de 1990 i ha estat [...]
|
|
173.
representació de lligats
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Diagrama per fer funcionar un teler de barra, tradicionalment dibuixat en paper puntejat o un altre tipus de paper amb línies preimpreses, utilitzat per a mostrar al teixidor com traçar el dibuix de l'ordit, com connectar les barres i els pedals, establir l'ordre dels pedals, com s'entrellaça l [...]
|
|
174.
guixar 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [marcar un traç] pintar, rayar, escribir. Aquest llapis guixa molt fluix, este lápiz pinta muy poco. 2 no guixar fig no marchar, no ir, no tirar, no funcionar. Noi, això no guixa, chico, esto no marcha (o no va). v tr 3 garabatear (o garrapatear), rayar. El nen ha guixat tots els fulls [...]
|
|
175.
topar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[salir bien] anar (o sortir) bé, reeixir, funcionar. Lo pediré por si topa, ho demanaré per si de cas va bé. [...]
|
|
176.
IDR-UCLM
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Acrònim de Instituto de Desarrollo Regional-Universidad de Castilla-La Mancha, 'Institut de Desenvolupament Regional-Universitat de Castella-la Manxa'. Organització que disposa de la Sección de Teledetección y Sistemas de Información Geográfica, la qual va començar a funcionar de manera [...]
|
|
177.
Object Linking and Embedding, Database
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Interfície de programació d'aplicacions desenvolupada per Microsoft, mitjançant objectes COM, per a accedir a diferents tipus de bases de dades de manera uniforme. OLE DB va ser creat com a substitut d'ODBC de més alt nivell per a funcionar amb més tipus de bases de dades o de formes d [...]
|
|
178.
marchar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 marxar, caminar. 2 mil marxar. 3 [irse] marxar, anar-se'n pron. 4 fig marxar, funcionar. Por ahora la cosa marcha, per ara la cosa marxa. 5 ¡marchando! fam [voz del camarero] d'acord!, de seguida!6 marchar sobre mil marxar sobre. Los fascistas marcharon sobre Roma, els feixistes marxaren [...]
|
|
179.
màquina
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
giny(≠ enginy) mecanisme maquinària, conjunt de màquines i, també, mecanisme que fa funcionar alguna cosa. La maquinària d'un rellotge. Cp. aparell. Un aparell fotogràfic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
180.
angaité
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es van incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, en particular els angaités. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels angaités i dels altres grups mascoys. Amb el [...]
calca (en un teler de mà) marxapeu, barra, esp. la que hom acciona amb el peu per fer funcionar un mecanisme. contra (m.), pedal d'un orgue. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
calca (en un teler de mà)
marxapeu, barra, esp. la que hom acciona amb el peu per fer funcionar un mecanisme.
contra (m.), pedal d'un orgue.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana