11.
ensinistrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ensenyar(->) instruir(->) formar aregar, ensinistrar una persona o un animal a un treball determinat. Aquest noi és de molt mal aregar. Aregar una parella de bous per llaurar. afaitar, ensinistrar un animal, esp. un ocell destinat a caçar, com el falcó, etc. picar un cavall [...]
|
12.
timbal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nacra, timbal antic. timbala, timbal de forma hemisfèrica, que figura en les orquestres formant parella amb un altre, de to diferent. tambor tamborí, timbal petit, com el de les cobles de sardanes. tabal(->) bomboo tambora, tambor molt gros, que forma part de les bandes de música. trampeso [...]
|
13.
trair
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enganyar. Un marit enganyat per la seva dona. vendre, trair per diners o per un profit material qualsevol. Vendre la sang d'algú, trair-lo per una recompensa. caragirar-se posar banyes(a algú), enganyar-lo, el seu cònjuge o parella. empassar-se (o passar-se) a l'enemic Cp. desertar, abandonar [...]
|
14.
habitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. viure junts una parella sense estar casats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
15.
acompanyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa a un lloc sota la nostra vigilància i la nostra direcció. Conduir un cec. Conduir els soldats a l'assalt. reconduir, conduir al lloc d'on havia sortit. Cada vespre reconduïa la noia a casa seva. anar amb(algú) venir amb(algú) Cp. guiar, aguantar la capa (o l'espelma): acompanyar una parella d [...]
|
16.
lligam
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. madrina, corretja que hom lliga als musells de dos cavalls o muls que van de parella. trava, lligam per a impedir que una cosa pugui moure's independentment d'una altra. Posar traves a un cavall, posar-li uns lligams que subjecten l'una a l'altra les potes del davant o del darrere. trinca, lligam que [...]
|
17.
fàcil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. venal, íd. consentit, dit de la persona que consent l'adulteri del seu cònjuge o la seva parella. accessible. Ant. Difícil. Exigent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
18.
enganyar [o enganar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
), enganyar-lo per riure-se'n. posar banyes(a algú), enganyar-lo el seu cònjuge o la seva parella. fer el salt(a algú), íd. Cp. simular, estafar, il·lusionar 2 (enganyar-seo enganar-sepron.). Caure en error, judicar falsament. posar-se una bena davant els ulls, no voler veure la veritat. errar [...]
|
19.
ajuntar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella. aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt. annexar. Annexar un document a d'altres. adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o [...]
1 Posar juntes persones o coses, fer-les anar juntes. rejuntar unir (→) reunir (→) afegir (→) acoblar encoblar agregar agombolar (≠ gomboldar). La gent s'havia anat agombolant al voltant de l'orador. aplegar apinyar. Els carreters s'havien apinyat vora el foc. acumular apariar, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella. aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt. annexar. Annexar un document a d'altres. adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o entitat. L'han adscrit a l'ambaixada de París. annexionar, annexar una regió, una província, etc. col·ligar, ajuntar en un sol concepte, en una proposició general. coaptar, ajuntar, adaptant-les l'una a l'altra, diferents parts, esp. d'un os trencat, d'una juntura dislocada. abocar, ajuntar les boques de dos recipients, de dues eines. fusionar, ajuntar, fent-ne un sol tot, diferents coses, esp. partits, interessos, etc. copular, ajuntar, acoblar. entestar, ajuntar dues coses ajustant-les per llurs caps o extrems. encadellar, ajuntar dues fustes o posts, etc., encaixant un crestall de l'una dins un solc de l'altra. acollar (≠ collar), ajuntar formant colla. Cp. endollar connectar, establir un lligam estret entre coses de la mateixa naturalesa. associar, ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar dues idees. articular (→), ajuntar dues parts no d'una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat. El cúbit està articulat amb l'húmer. atropar, ajuntar formant colla, munió. aglomerar. La gent es va aglomerant en les grans ciutats. apomellar, ajuntar flors, cireres, etc., formant poms o pomells. conjuminar. Tot s'ha conjuminat contra meu. acabalar. Acabalar riqueses. adunar, reunir, ajuntar. arramassar, ajuntar allò que és escampat. ramassar, íd. (ramàs = rascle). rasclar, aplegar palla, herba, etc., amb el rascle. afeixegar, ajuntar coses formant feixos. conglobar, ajuntar quelcom formant una massa atapeïda, arrodonida. recollir, ajuntar coses disperses, especialment per treure'n un profit. arremolinar, reunir les ovelles en un ramat. concentrar, ajuntar en un sol cos o massa. cabdellar, acumular contínuament. Els deutes cabdellen interessos (Alc.). compilar o recopilar, ajuntar en una sola obra materials procedents d'altres obres o documents. arreplegar (→) Cp. adherir, conglutinar, aglomerar, barrejar Ant. Desajuntar. Desunir. Desacoblar. 2 (ajuntar-se pron.) agomboiar-se, ajuntar-se dos o més per anar plegats. arruar-se, ajuntar-se formant una massa que es mou en un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. entroncar. Aquest camí entronca amb la carretera de Barcelona. convergir o concórrer. Dues línies que convergeixen (o concorren) en un mateix punt. afolcar-se (Alc.), ajuntar-se formant com un folc o ramat. arraïmar-se, ajuntar-se formant com un raïm. Els badocs es van arraïmar al voltant del xarlatà. eixamenar-se, ajuntar-se (persones o animals) formant com un eixam. arremolinar-se. La gent s'arremolinava a les portes. Ant. Desaplegar-se. Desajuntar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |