Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan es formi una sigla s'ha d'evitar la duplicació de lletres com a marca de plural.
* AVV associació de veïns
* SSTT serveis territorials
Tanmateix, es conserva la duplicació en aquells casos ja consolidats per l'ús.
CCOO Comissions Obreres
PPCC Països Catalans
JJOO Jocs Olímpics [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Hi ha sigles que s'utilitzen en la llengua escrita, però que no solen llegir-se com a sigles, sinó que
es verbalitzen fent servir la denominació de la qual deriven. Es tracta, generalment, de sigles de dues
lletres o de sigles que no es poden llegir com a mot i que resulta llarg o complicat [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles usades com a noms comuns i que no siguin marques registrades, ens ofereixen la possi-
bilitat d'adaptar-les al català si la llengua originària de formació no és aquesta. Llavors, la traducció
del concepte i de la sigla és competència dels terminòlegs.
sida síndrome d [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de sepa-
ració sil·làbica.
ERAS | MUS
IN | CAVI o INCA | VI
Ren | fe [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures que tinguin com a formant la part final del mot sencer tenen plural. En aquells casos
en què la formació del plural comporta la modificació de lletres, això s'ha de tenir en compte.
admdor. administrador admdors. administradors
Sr. senyor Srs. senyors
ctra. carretera ctres [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de sigles de noms propis, especialment noms d'organismes, entitats, partits polítics,
empreses i disposicions normatives que les utilitzen com a forma corrent de denominació, s'ha
de tenir en compte que les sigles com a tals no són traduïbles, sinó que el que és possible de traduir [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
per l'esmentada Comissió.
En una segona edició es van esmenar errades tipogràfiques i s'hi van incloure algunes
abreviacions noves, com ara les corresponents a euro i adreça electrònica. També s'hi van matisar
alguns criteris, com a resposta a observacions i comentaris de les persones que havien [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviacions eren utilitzades ja en les èpoques grega i llatina com a forma d'economia gràfica,
tenint en compte el suport material on es representaven gràficament els textos (pedres, metalls, terra
cuita, tauletes, papirs, pergamins, teixits), els instruments d'escriure (escarpra, punxó [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla.
Tampoc no s'ha de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura del mot o de la xifra que acompanya.
La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lexicalització de sigles es produeix a causa de l'alta freqüència d'aparició, de l'analogia amb
altres paraules del mateix camp semàntic i de la necessitat de derivació. La lexicalització compor-
ta que una sigla s'incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d [...]