Resultats de la cerca frase exacta: 94.104
|
131.
dia- [o di-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'a través de'. Ex.: diatèrmic, dielèctric. [...]
|
|
132.
diafragmato- [o diafragmat-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. diáfragma diáfragmatos, 'diafragma'. Ex.: diafragmatocele, diafragmatitis. [...]
|
|
133.
didodecaedre [o didodecàedre]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diploedre. [...]
|
|
134.
diedre [o díedre]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per dos plans. Un angle diedre. Un diedre. En geol., intersecció vertical de dues parets rocoses. Intersecció de dues cares d'un cristall que forma una aresta. [...]
|
|
135.
diesfenoedre [o diesfenòedre]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diesfenoide. [...]
|
|
136.
dino- [o din-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. deinós, 'terrible'. Ex.: dinoteri, dinorni. [...]
|
|
137.
diplo- [o dipl-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. diplóos, 'doble'. Ex.: diplocardíac, diplogènesi, diplocaulescent, diploclamídia, diplòpodes, diplopia. [...]
|
|
138.
diploedre [o diplòedre]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares trapezoidals de costats desiguals. [...]
|
|
139.
dipso- [o dips-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. dípsa, 'set', 'necessitat de beure'. Ex.: dipsomania, dipsosi. [...]
arrupir
|
|
140.
disco- [o disci-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot disc. Ex.: discomedusa, discòfil, disciforme. [...]
|
arrupir
1 v. tr. [LC] Contreure i estrènyer els músculs (d'una part del cos). L'Olga arrupí les espatlles.
2 v. intr. pron. [LC] Contreure els músculs del cos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s'arrupeixen.