FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos deprimit, amb la pell nua, el cap molt gros i tan llarg com el cos però més ample i aplanat, la boca molt grossa, i les aletes pectorals pediculades, de vida bentònica i depredadors, que inclou els raps. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bota grossa, generalment encerclada amb congrenys, que serveix per a contenir vi. Un vaixell congrenyat. Nau de guerra gran. Embarcació gran que per les dimensions i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d'importància. Un vaixell transatlàntic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les crucíferes, amb olor d'all, de tija erecta, fulles oblongues, enteres o sinuades, les superiors abraçadores, flors blanques disposades en raïms terminals i fruit en silícula grossa, el·líptica o arrodonida i amplament alada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis plectògnats, de cos oblong i comprimit, cobert d'escates gruixudes i rudes, amb dents còniques, obertures branquials petites, primera aleta dorsal formada per tres espines de les quals la primera és molt grossa, i les aletes ventrals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels serrànids, semblant a l'anfós, que pot atènyer 2 metres de llargada, de color gris fosc, de cap gros i asprós amb una carena rugosa sobre la part superior de l'opercle i la boca grossa, que viu en aigües pregones i és de vida pelàgica [...]