11.
dret imperatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Conjunt de normes jurídiques que han de ser rigorosament respectades i observades perquè són de compliment obligat i imposen una determinada conducta que no deixa lloc a l'autoregulació del subjecte. [...]
|
12.
dret imperatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Conjunt de normes de dret internacional general que són reconegudes i acceptades per la comunitat internacional en el seu conjunt com a normes que no admeten acord en contrari i que només poden ser modificades per una norma de dret internacional general posterior que tingui el mateix caràcter. [...]
|
13.
imperatiu funcional
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Condició bàsica i indispensable per al funcionament d'una societat, que cal complir i satisfer per tal que sobrevisqui com a sistema. [...]
|
14.
imperatiu funcional
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Condició bàsica i indispensable per al funcionament d'una societat, que cal complir i satisfer per tal que sobrevisqui com a sistema, segons el funcionalisme. [...]
|
15.
imperatiu moral
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Norma de conducta social profundament lligada al sistema de creences d'un col·lectiu la violació de la qual pot ocasionar a l'individu sancions negatives. [...]
|
16.
imperatiu moral
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Norma de comportament social profundament lligada al sistema de creences d'un col·lectiu la violació de la qual pot ocasionar a l'individu sancions negatives. [...]
|
17.
mode imperatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Mode que expressa una ordre donada a un interlocutor en les oracions afirmatives, o bé una prohibició, en les oracions negatives. [...]
|
18.
nom imperatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Nom de marca que expressa una ordre o una prohibició. [...]
|
19.
'convingues' o 'convén'?, 'convingueu' o 'conveniu'? / Imperatiu del verb 'convenir'
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
|
20.
Imperatiu del verb 'estar' / 'estem' o 'estiguem'?, 'esteu' o 'estigueu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
|