Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

satisfer

1 1 v. tr. [LC] Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més.
1 2 v. tr. [LC] Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben satisfet, si em paguen la meitat del que em deuen. Satisfer-se de poca cosa. Aquesta definició no el satisfà. Aquesta pintura no la satisfà.
1 3 v. tr. [LC] Algú, donar (a algú altre) allò que li deu, les explicacions que demana. Cal primer que satisfacin els creditors.
1 4 v. tr. [LC] Desfer un greuge o ofensa fet (a algú). Les seves explicacions no em satisfan.
2 1 v. tr. [LC] Acomplir, saciar, (un desig, un apetit o una passió). Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Què podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic.
2 2 v. tr. [LC] Pagar (allò que cal pagar). Satisfer un deute. Satisfer l'import d'un compte.
2 3 v. tr. [LC] Donar solució (a un dubte, un clam, etc.).
2 4 v. tr. [LC] Complir (les condicions). Una solució que satisfà les condicions d'un problema. Un valor que satisfà una equació.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions