Resultats de la cerca frase exacta: 12
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
lluir 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pèl més que no els lluïa. lluir-li a un animal el pèl Estar gras. Emblanquinar 2. [...]
|
|
12.
blanc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negre. Un àlbum de fotografies en blanc i negre. Matèria colorant blanca. Un quilo de blau i dos de blanc. blanc d'Espanya Varietat blanca pulverulenta de la cerussita, usada a la llar per a emblanquinar i netejar. blanc d'Espanya Creta pura blanca. blanc de calç Beurada de [...]
blanc -a
|
blanc -a
1 adj. [LC] Del color de la neu, que reflecteix tots els rajos de l'espectre combinats. Un cavall blanc. Un cigne blanc. Marbre blanc. Un lliri blanc. Blanc com la neu, com un glop de llet. L'àvia té tots els cabells blancs. Un home amb la barba tota blanca.
2 1 adj. [AN] [LC] Clar de color per contrast amb altres coses de la mateixa espècie de color més fosc. Raïm blanc, figues blanques. Carn blanca. Fusta blanca.
2 2 adj. i m. i f. [AN] [LC] De raça caucàsica. La minoria blanca de la regió.
3 1 adj. [LC] Mancat de color, empal·lidit. Tenia els llavis blancs d'ira. Va quedar blanc com la cera.
3 2 adj. [LC] Incolor, transparent. Han reemplaçat els vidres de color per vidres blancs.
4 adj. [LC] En blanc. Abans del pròleg hi ha una pàgina blanca.
5 adj. [AF] Que no imprimeix pel fet d'ésser més baix que el caràcter d'impremta, s'aplica a una peça o a un element tipogràfic.
6 adj. [TRA] Que no és enquitranat, s'aplica a una corda.
7 adj. i m. i f. [PO] Que és d'idees conservadores o reaccionàries.
8 1 m. [LC] Color blanc. Anar vestit de blanc. Anar de blanc. Un blanc tirant a groc. Blanc de neu.
8 2 [LC] en blanc i negre loc. adj. Que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos. Una pel·lícula en blanc i negre. Un àlbum de fotografies en blanc i negre.
9 1 m. [IQ] Matèria colorant blanca. Un quilo de blau i dos de blanc.
9 2 [GL] [IQ] blanc d'Espanya a ) Varietat blanca pulverulenta de la cerussita, usada a la llar per a emblanquinar i netejar.
9 2 [GL] [IQ] blanc d'Espanya b ) Creta pura blanca.
9 3 [GL] [IQ] blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets.
9 4 [GL] [IQ] blanc de plom Cerussita.
9 5 [GL] [IQ] blanc de titani Diòxid de titani, rútil o anatasa.
9 6 [GL] [IQ] blanc de zinc Òxid de zinc.
9 7 [GL] [IQ] blanc fix Sulfat de bari.
9 8 [GL] [IQ] blanc venecià Pigment blanc constituït per una mescla a parts iguals de blanc de plom i de sulfat de bari.
10 1 m. [LC] Part blanca d'alguns objectes.
10 2 [LC] blanc de l'ull Part que envolta la còrnia transparent.
10 3 [LC] blanc de l'ou Clara d'ou.
10 4 [LC] blanc de l'ungla Àrea blanca semicircular a la base de cada ungla.
11 m. [LC] Espai en blanc. Darrere cada nom deixa un blanc per a posar-hi l'edat quan la sabrem. Deixa un blanc per a la data. Obrir blancs en un text.
12 1 m. [AR] En la tècnica de pintura a l'aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
12 2 m. [AR] En els dibuixos monocroms, la pinzellada o el traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.
13 m. [AF] Marge que volta la caixa de text en la pàgina d'un llibre.
14 m. [IN] En inform., part d'un suport d'informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.
15 1 [AF] [LC] en blanc loc. adv. Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res. Deixar una pàgina, una línia, en blanc.
15 2 [LC] quedar en blanc Quedar sense res, sense entendre res.
16 1 m. [DE] [LC] Punt al qual hom intenta d'adreçar un tret. Tirar al blanc.
16 2 m. [DE] [LC] Part central de certs objectes a la qual hom intenta d'adreçar un tret. El blanc d'un fitó, d'una rodella.
16 3 m. [LC] per ext. La pel·lícula ha estat el blanc de crítiques ferotges.
16 4 [LC] fer blanc Encertar el blanc.