FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Ésser molt curt d'enteniment o actuar d'una manera poc assenyada. dits de mort Bolet no comestible del gènere Xylaria, de l'ordre de les xilarials, que es fa sobre les soques i la fusta morta, i forma uns estromes secs de color negre però de carn blanca per dins. dits de frare Frare del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tocat diferents punts de moral. Aquesta qüestió, no l'han tocada. Parlar, actuar, (sobre algú o alguna cosa) de manera que pugui desplaure o noure. De mi ja podeu dir el que vulgueu, però no em toqueu el pare! Treure del seu lloc. He deixat les claus sobre la taula, i ja no hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'altre, especialment els qui haurien d'anar d'acord. anar fora de camí Obrar erradament. anar pel camí dret Actuar sense desviar-se de la regla que traça el deure. Fer anar algú pel camí dret. donar un camí Donar una idea, una solució. fer algú el [...]
Els adjectius diferent o distint s'utilitzen per establir comparacions i van acompanyats, preferiblement, de la preposició de (diferent de, distint de). Per exemple:
La meva tassa és diferent de la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta de la del seu germà
Aquest barri és molt diferent de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capil·lars. força central Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt de l'espai. força centrífuga Força d'inèrcia corresponent al moviment circular uniforme. força centrípeta Força que actua sobre un punt material quan [...]
variarà segons el context. Per exemple:
Estic cansada de discutir amb aquesta gent, a partir d'avui aniré a la meva.
Tu sempre vas a la teva, no fas cas de ningú.
Hi ha altres expressions que també tenen un significat semblant, com ara actuar pel seu compte, fer la seva, etc. Per exemple:
La persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
apel·lativa [o funció conativa, o funció imperativa] Funció que impulsa l'oient a actuar d'una forma determinada, de manera que el missatge se centra en el receptor. funció denotativa Funció referencial. funció emotiva [o funció expressiva] Funció que manifesta l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'autenticitat. Creure una cosa a ulls clucs. a ulls clucs Sense mirar els riscos que hom pot córrer. Actuar a ulls clucs. a ulls veients Palesament. als ulls de Segons la manera de veure de (algú). fer l'ull Desfer-se, destruir-se completament, fracassar. ull simple Ocel. Forat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altra, o estar amb les mans plegades, o estar amb les mans a les butxaques] Estar inactiu, sense fer res. fer mans i mànigues Actuar amb tots els mitjans possibles, esforçar-se molt, per aconseguir una cosa. haver-hi una mà oculta en un afer Haver-hi una persona que hi intervé [...]
testaferro persona interposada prestanoms En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona [...]
Fitxa
4020/3Darrera versió: 25.07.2014
Títol
Com es diu interpósita persona en català?
Com es diu persona interpuesta en català?
testaferro, persona interposada, prestanoms
Resposta
testaferro
persona interposada
prestanoms
En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona interposada i prestanoms. Aquest últim terme s'utilitza especialment a Andorra.
Els termes que designen aquest concepte en castellà són interpósita persona, persona interpuesta i testaferro.
En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona interposada i prestanoms. Aquest últim terme s'utilitza especialment a Andorra.
Els termes que designen aquest concepte en castellà són interpósita persona, persona interpuesta i testaferro.