El verb consultar, que habitualment significa 'adreçar una consulta a algú', és transitiu, és a dir, porta un complement directe. El complement directe pot fer referència a la persona o a la font que es consulta. Per exemple:

Consulta l'especialista.
Consulta l'especialista sobre els teus símptomes.
Consulta una enciclopèdia.

El complement directe també pot fer referència a la qüestió sobre la qual es consulta, i en aquest cas el verb pot portar també un complement indirecte, que expressa la persona o la font a la qual es consulta. Per exemple:

Consulta l'hora d'arribada del tren al revisor.

Aquest verb també pot portar un complement encapçalat per la preposició amb per expressar la persona. Per exemple:

Consulta amb l'especialista.
Consulta el tractament amb l'especialista.
Consulta amb l'especialista sobre els meus símptomes.

Hi ha casos en què l'ús de consultar amb aporta un matís de significat: en lloc d'expressar que s'adreça una consulta a algú (més expert o informat) esperant rebre una resposta, expressa que la persona que fa la consulta participa en la resolució d'aquesta consulta. Per exemple:

Consulta amb la directora la decisió ('comenta la decisió amb la directora, hi té consultes').