Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 1.038

41. verb principal
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que forma part de l'oració principal en una oració composta. [...]
42. verb pronominal
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que es conjuga amb un pronom reflexiu de la mateixa persona que el subjecte del verb. [...]
43. verb reflexiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix. [...]
44. verb regular
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb la conjugació del qual correspon al paradigma. [...]
45. verb resultatiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció present com a conseqüència o efecte d'una acció anterior. [...]
46. verb transitiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que normalment exigeix un complement directe perquè l'oració tingui un sentit complet. [...]
47. És vostè aquí o Vostè és aquí? / Vostè posposat al verb
Font Fitxes de l'Optimot
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple: Ha triat pagar amb targeta [...]
48. Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure? vorà o veurà?
Font Fitxes de l'Optimot
49. Concordança del verb caldre o caler / cal reforços o calen reforços?
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple: Calen més cadires per al ball. Si voleu que funcioni, ens calen reforços. Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
50. Imperatiu del verb dir + pronom feble: diga'm o digue'm?
Font Fitxes de l'Optimot
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple: Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor. Digues-li que [...]
Pàgines  5 / 104 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>