Resultats de la cerca frase exacta: 13
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
envestir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar impetuosament a l'encontre (d'algú o d'alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m'ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l [...]
envestir
|
|
2.
envestida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envestir; l'efecte. [...]
|
|
3.
brivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El peix, envestir la xarxa. [...]
|
|
4.
afuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
|
|
5.
aquissar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atiar (els gossos) a envestir algú. Quan li aquissaren els gossos, el pobre xicot va fugir corrents. [...]
|
|
6.
mufar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l'amo en veure'l córrer. No t'acostis a la vaca que mufa. [...]
|
|
7.
afalconar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]
|
|
8.
atiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant. Avivar el flam (d'un llum) traient la part cremada del ble. Excitar (les passions, els afectes, etc.). Atiar els odis, les discòrdies. Incitar de paraula o d'acció a caminar, a envestir algú, etc [...]
|
|
9.
atropellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envestir (algú) amb violència, especialment amb un vehicle. Un treball, un esforç, excessius, un tropell, un accident, etc., fatigar greument, malmetre (algú). Els esforços que faig tossint m'atropellen. Aquella malaltia l'havia atropellat i ja no podia treballar [...]
|
|
10.
pit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
criatura. Una criatura de pit. Conjunt d'òrgans de la respiració continguts en el pit. Una malaltia de pit. Patir del pit. Fatigar-se el pit cantant. Valor 2. Es necessita pit per a envestir aquesta empresa. Prendre a pit una cosa. És un home de pit. Pit i fora! [...]
|
envestir
1 1 v. tr. [LC] Anar impetuosament a l'encontre (d'algú o d'alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m'ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l'estació.
1 2 [LC] envestir la platja Atracar 1 .
2 1 tr. [LC] Escometre (algú) per demanar-li quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim.
2 2 tr. [LC] Emprendre (una cosa àrdua). Envestir una pujada. Envestir un negoci.