FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exhaurir o reduir considerablement la força (d'algú). La caminada el va cansar molt. No el cansis fent-lo treballar tant. Llegir aquesta lletra tan menuda cansa molt la vista, els ulls. Cansar-se fent una pujada. No hi vagis corrents: no et cansis. No et cansis a voler-li-ho fer entendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de pedra, de metall, etc., de cavitat semiesfèrica on es trituren certes substàncies que es volen polvoritzar o reduir a pasta. Peça d'artilleria curta i de gros calibre, destinada al llançament de bombes. Arma de tir corb, d'ànima llisa, que es carrega per la boca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que redueix, especialment en química. En una reacció d'oxidoreducció, espècie química que cedeix els electrons necessaris per a la reducció i que és, per tant, l'espècie que s'oxida. Aparell, dispositiu, etc., per a reduir el valor d'una tensió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i 20 és 4. divisor de tensió Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie que permet reduir una tensió fins a obtenir una fracció determinada de la tensió total aplicada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar prim, reduir el gruix (d'una cosa). Aprimar una post, un tauló. Fer semblar més prim. El vestit negre t'aprima. Tornar-se prim. T'has aprimat molt. aprimar-se els núvols Fer-se menys densos, tendir a esvair-se. aprimar un color Disminuir-ne la consistència [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Adoptar, adquirir, (un mal costum, un vici), caure-hi. Contreure mals costums. Començar a patir (una malaltia). Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos, mentre que la calor els dilata. Contreure un múscul. Els músculs es contreuen per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de les que s'estableixen en filosofia per reduir els objectes del coneixement. Concepte fonamental. Grup en què poden ésser reunits diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc., especialment a llur importància, grau, condició social. de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nació, cessar d'estar en peu de guerra, suprimir o reduir forces militars. Desunir les peces de què es compon (un moble, un instrument, etc.), fer cessar d'estar armat (un rem, una ballesta, etc.). Ja han desarmat la bastida. És un moble que no es pot desarmar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la virtut. Disposició de l'ànim per a les accions conformes a la llei moral. La virtut de la temprança. virtut cardinal Virtut de les quatre a què hom pot reduir totes les altres virtuts pròpies del comportament humà. Les virtuts cardinals són la prudència, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de serf, subjecció a un amo. Dependència, especialment a una dominació estrangera. Reduir una potència un poble a la servitud. Dret en el predi d'altri que limita el domini d'aquest. servitud d'androna Servitud que recau en un forat fet en la paret pròpia per [...]
