FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solució de continuïtat en un objecte trencat. Expressió d'un nombre racional per mitjà de dos nombres enters, el numerador i el denominador, escrits l'un sobre i l'altre sota d'una ratlla horitzontal o inclinada. Sumar i restar trencats. Reduir trencats a un denominador [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència o doctrina que interpreta la realitat, particularment la realitat humanopsicològica i històrica, des d'un punt de vista social i sociològic. Tendència a reduir els problemes filosòfics, ètics, etc., als seus condicionaments socials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir (un sòlid) a pols o a petits fragments, especialment per compressió, fricció o percussió. Moldre gra. Moldre ossos. Ha molt una lliura de cafè. arribar i moldre V. arribar. moldre els ossos Fatigar extraordinàriament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar el coll (a una persona o a un animal). Esquinçar (una vela) intencionadament quan hi ha temporal, a fi d'evitar un perill imminent. En constr., reduir la secció útil (d'un element resistent). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys ràpid, menys viu (un moviment, un procés). Un mecanisme que desaccelera la rotació de l'eix. Mesures que desacceleraran el ritme de les importacions. Reduir la velocitat (d'un vehicle). Desaccelera, que ve un revolt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'economia. Qüestions econòmiques. Ciència econòmica. Les doctrines econòmiques. Que redueix o permet reduir les despeses. Procediment econòmic. Que sap estalviar. És un xicot molt econòmic. Barat² 1 . Pots aconseguir una fusta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell en forma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des d'un punt elevat, es desplega i permet de reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda d'un cos dins l'atmosfera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No mirar prim en les despeses, anar en gran. Avui, que ha cobrat, com graneja! Produir-se repetidament. L'animació creixia, i granejaven les rialles. Reduir a grans, a granalla. Treure gra a la superfície (d'una pedra litogràfica, d'una sola, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a grans o a grànuls. Convertir en grànuls (les escòries obtingudes en un forn) per poder-ne separar el metall que hi ha barrejat. Convertir (un metall fos) en granalla. Prendre's o cristal·litzar en grans o en grànuls. El sucre s'ha granulat. Experimentar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a certs límits o termes. Cap límit no circumscrivia l'autoritat d'aquell tsar. L'acusació se circumscriu a uns conceptes calumniosos. Us heu de circumscriure a obeir les seves ordres. En mat., traçar (una figura) que envolti una altra figura tocant-la en el major [...]
