Resultats de la cerca frase exacta: 10

Diccionari de la llengua catalana
1. Óvar Óvara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Individu d'un poble del Caucas que habita majoritÓriament el Daguestan i el nord-oest de l'Azerbaidjan. Relatiu o pertanyent als Óvars. Llengua caucÓsica parlada pels Óvars. Relatiu o pertanyent a l'Óvar.  [...]
2. avar -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Avariciˇs. Un pare avar. ╔s un avar s˛rdid. Que estalvia, que no prodiga. ╔s un home avar de paraules.  [...]
3. arraix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Avar, gasiu. Arrais  [...]
4. guino
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Home avar, poc fiable o que actua amb males arts. Trinxeraire, murri.  [...]
5. coquÝ -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Gasiu, avar. Covard, tra´dor.  [...]
6. abassegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Alg˙, arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L'avar no somnia altra cosa sinˇ abassegar or. Semblava que volia abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent.  [...]
7. puny
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
MÓ closa. Un cop de puny. Cloure els punys. Tothom l'amenašava amb els punys closos. com el puny De la grandÓria del puny clos. Una pedra com el puny de la mÓ. Una habitaciˇ com el puny, molt petita. Un ou com el puny, molt gros. Grapat petit. Ússer del puny estret ╔sser avar, gasiu. tenir [...]
8. taxar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
defecte. Havien taxat el jutge d'imprudŔncia, de negligŔncia. El taxen d'avar. Han taxat les meves paraules de lleugeres i imprudents.  [...]
9. contrari -Ória
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
ans al contrari, o ben al contrari] loc. adv. ContrÓriament L'un germÓ Ús avar; l'altre, al contrari, mÚs aviat Ús malgastador. Sˇn dos ocells que no s'assemblen pas gaire; ans al contrari, sˇn ben diferents. No Ús un llibre de lectura fÓcil, ben al contrari, demana molta [...]
10. carÓcter
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)