1.
topar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [encontrar casualmente] topar. 2 mar [dos maderos] entestar. v intr 3 [chocar] topar, xocar. 4 fig [tropezar] topar. Topar con grandes dificultades, topar amb grans dificultats. 5 fig i p fr [estribar] consistir, estar, raure. El problema topa en esto, el problema consisteix en això. 6 fig [...]
|
2.
topetar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 xocar. 2 [los carneros] topar, tossar. [...]
|
3.
hocicar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el jabalí, el puerco, el tejón] fotjar intr, furgar, barrigar. 2 [besuquear] morrejar, petonejar. v intr 3 [dar con la nariz] caure de morros (o de nassos, o de bigotis). 4 fig i fam [soportar] endurar tr, aguantar tr, suportar tr. 5 fig i fam [tropezar] ensopegar, topar, xocar [...]
|
4.
encontrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [descubrir] trobar. Encontrar una bolsa, trobar una bossa. Encontrar la salida, trobar la sortida. 2 [en el camino] trobar, topar, encontrar, ensopegar. Un día lo encontré en la calle, un dia el vaig trobar pel carrer. 3 trobar. Encontrar buena una idea, trobar [...]
|
5.
tropezar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v intr 1 ensopegar, encepegar, entrebancar-se pron. 2 fig ensopegar. Tropezar con obstáculos, ensopegar amb obstacles. 3 [cometer un error] fer un pas fals, malencertar, equivocar-se pron. 4 [hallar] ensopegar tr, topar. Tropecé con él en la estación, el vaig ensopegar a [...]
|
6.
de bruces
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv 1 de bocaterrosa, de bocadents, de cara a terra. 2 caerse de bruces caure de morros. 3 darse de bruces topar nas a nas (o de cara). [...]
|
7.
chocar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 xocar, topar. 2 fig [sorprender] xocar, sorprendre. Me choca mucho que precisamente él no comparezca, em xoca molt que precisament ell no comparegui. 3 fig [pelear] lluitar, fer la guerra. Los ejércitos enemigos chocaron en este valle, els exèrcits enemics lluitaren en aquesta vall. 4 fam [...]
|
8.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de [...]
f [pl: -ices] 1 nas m. 2 p fr [narina] nariu m. 3 fig [olfato] nas m. 4 fig [sagacidad] nas m. Tiene buena nariz para los negocios, té un bon nas per als negocis. 5 [del vino] aroma, buquet m. 6 [del picaporte] nas. 7 [del alambique] bec m. 8 pl nas m sing. Tengo las narices tapadas, tinc el nas tapat. 9 asomar las narices fam treure el nas (o el cap) per un lloc. 10 dar en la nariz fig i fam [presentir] dir-li el cor, tenir nassada (o fums). Me da en la nariz que esto fracasará, em diu el cor que això fracassarà. 11 dar en las narices fig i fam [desairar] deixar amb un pam de nas. Trajo a su marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de narices con alguien fig i fam [encontrárselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb aquell problema. 15 en mis (o tus, etc) propias (o mismísimas) narices a la cara. 16 hablar con (o por) la nariz fig i fam parlar amb el nas (o de nas). 17 estar hasta las narices tenir-ne el pap ple. Estoy hasta las narices de su malhumor, en tinc el pap ple, del seu mal humor. 18 estar hasta las narices [estar harto] haver-n'hi un feix (o un tip). ¡Estoy de tí hasta las narices!, n'hi ha un feix, de tu! 19 hasta las narices fig i fam fins al capdamunt. Este asunto me tiene hasta las narices, aquest assumpte em té fins al capdamunt. 20 hinchársele las narices a alguien fig i fam pujar a algú la mosca al nas. 21 meter las narices en todo fig i fam [curiosear, entrometerse] ficar el nas pertot arreu. 22 nariz aguileña nas aguilenc. 23 nariz chata nas camús (o xato). 24 nariz griega nas grec. 25 nariz respingona (o respingada, o remangada) nas arromangat. 26 ¡narices! fig i fam i un be (o un be negre)! 27 ¡... ni narices! fig i fam ...ni romanços!, ...ni històries! ¿Un regalo? ¡Ni regalos ni narices!, un regal? Ni regals ni romanços! 28 no ver más allá de sus narices fig i fam no veure-hi més enllà del nas. 29 por narices fig i fam perquè sí, perquè em dona la gana. ¡Lo haré por narices!, ho faré perquè sí! 30 quedarse con dos palmos de narices fig i fam restar (o quedar) amb un pam de nas. 31 ¡qué narices! què carat (o carall)!, què diantre! 32 refregar (o refrotar, o restregar) algo a alguien por las narices fig i fam clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 33 romper las narices fig i fam inflar els morros, fer una cara nova. 34 salirle a uno de las narices fig i fam donar-li la gana, venir-li de gust, passar-li pel cap (o pels pebrots, o pels collons). Hace siempre lo que le sale de las narices, fa sempre el que li dona la gana. 35 sangrar (o echar sangre) por las narices treure sang pel nas. 36 sonarse las narices mocar-se. 37 tener a alguien agarrado por las narices fig i fam tenir algú dins del puny, fer ballar algú com una baldufa. 38 tener delante de las narices tenir davant del nas. |
9.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|