L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir:
Crec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.)
A [...]
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.
Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, fa una hora que espero el tren.
Amb aquest [...]
Símbols d'horaris i mesura de temps: hora, minut i segon
Símbols de notacions horàries
Resposta
hora: h
minut: min
segon: s
Les unitats de temps (hores, minuts i segons) s'abreugen mitjançant símbols.
El símbol de hora és h (i no h.), el de minut és min (i no m, que és el símbol de metre; ni tampoc min.) i el símbol de segon és s (i no s. ni seg.). Cal tenir en compte que s'escriuen en minúscules i sense punt final (fora que es tracti, òbviament, del punt final de la frase).
Aquests símbols s'escriuen a continuació de la xifra que acompanyen, separats per un espai. Per exemple:
La reunió començarà a les 18 h.
L'equip blau va fer un temps de 3 min 40 s.
Quan es tracta d'expressar hores, l'ús del símbol és incompatible amb l'especificació de la part del dia a què corresponen. Per exemple:
La reunió començarà a les 18 h o La reunió començarà a les 6 de la tarda / a les sis de la tarda, però no La reunió començarà a les 18 h de la tarda.
Si es tracta d'expressar hores del dia amb fraccions, és a dir, amb minuts o segons, el punt és el signe que separa les hores dels minuts i aquests dels segons (o els dos punts, segons la norma ISO):
18.30 h o 18:30 h (i no 18,30 h)
18.30.05 h o 18:30:05 h (i no 18,30,05 h)
En canvi, entre els segons i les dècimes només hi pot haver una coma:
)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]
Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple:
L'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i [...]
Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.
Per exemple:
Avui no acabaré l'informe, vaig escanyat de [...]
Fitxa
350/8Darrera versió: 18.03.2022
Títol
Símbols d'horaris i mesura de temps: hora, minut i segon
Símbols de notacions horàries
Resposta
hora: h
minut: min
segon: s
Les unitats de temps (hores, minuts i segons) s'abreugen mitjançant símbols.
El símbol de hora és h (i no h.), el de minut és min (i no m, que és el símbol de metre; ni tampoc min.) i el símbol de segon és s (i no s. ni seg.). Cal tenir en compte que s'escriuen en minúscules i sense punt final (fora que es tracti, òbviament, del punt final de la frase).
Aquests símbols s'escriuen a continuació de la xifra que acompanyen, separats per un espai. Per exemple:
La reunió començarà a les 18 h.
L'equip blau va fer un temps de 3 min 40 s.
Quan es tracta d'expressar hores, l'ús del símbol és incompatible amb l'especificació de la part del dia a què corresponen. Per exemple:
La reunió començarà a les 18 h o La reunió començarà a les 6 de la tarda / a les sis de la tarda, però no La reunió començarà a les 18 h de la tarda.
Si es tracta d'expressar hores del dia amb fraccions, és a dir, amb minuts o segons, el punt és el signe que separa les hores dels minuts i aquests dels segons (o els dos punts, segons la norma ISO):
18.30 h o 18:30 h (i no 18,30 h)
18.30.05 h o 18:30:05 h (i no 18,30,05 h)
En canvi, entre els segons i les dècimes només hi pot haver una coma: