1 estel 2 Esp. Planeta que hom suposava que exercia una influència en el destí d'una persona destí. 3 artista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 espurnar espirejar llampurnar. Com llampurna, aquella estrella! llampurnejar, íd. centellejar guspirejar 2 plorar, nevar, ploure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. Que té bona estrella (astre). afortunat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(planeta) estrella matutina (o vespertina) estel del matí (o del vespre) estel bover Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 fat fatalitat fortuna(->) predestinació 2 Sort reservada a cadascú. estrella planeta 3 destinació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cinematografia pantalla, el cinema com a art o professió. Els asos de la pantalla. Una estrella de la pantalla. el setè art Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

matiner. La boira matinera. matutí. L'estel matutí. matutinal. L'estrella matutinal. antemeridià. Les hores antemeridianes, entre l'alba i el migdia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Que té desgràcia, dit d'una persona. desventurat aplanetat, que té mala planeta o mala estrella (mala sort). malfadat infortunat desafortunat malaurat malastruc desastruc desastrat dissortat malanat infeliç(->) malaventurat haver nascut en divendres tenir mala estrella néixer en mala estrella [...]

1 estrellat. El cel era estrellat. estel·lífer(Alc.) centellejant (o guspirejant, etc.) d'estels 2 En forma d'estrella. estel·liforme asteroide Cp. arboritzat, arborescent Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estrella, que pròpiament es refereixen al destí (->). 4 Per sort: afortunadament. 5 classe. 6 hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]