FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial. Conjunt de les persones que serveixen una capella. Forma part de la capella del príncep. Esglesiola annexa a una església més gran. Part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacerdot titular d'una capellania. Sacerdot que diu missa en una capella o oratori, o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. El capellà de la presó. Capellà de l'exèrcit. El capellà de les monges del Carme. Sacerdot 2. Capellà secret del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Simulacre de capella que portaven els ermitans per a la capta. Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim. Capella de joguina. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Esperit de capelleta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Benifet annex a una capella. Tenir una capellania. Demanar, obtenir, una capellania. Donar, conferir, una capellania. Establir, fundar, una capellania. Institució eclesiàstica senzilla servida per un capellà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'advocar; l'efecte. Títol donat a un temple, una capella, un altar, etc., perquè està dedicat a Nostre Senyor, a la Verge Maria, a un sant. [...]