Resultats de la cerca frase exacta: 277

91. llissa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la pupil·la (Mugil cephalus). llissa morruda Peix de la família dels mugílids, amb el llavi superior molt ample i amb estries verticals (Oedalechilus labeo). llissa vera Peix de la família dels mugílids, que té el llavi superior gruixut amb fileres de [...]
92. bigoti
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que neix sobre el llavi superior. caure de bigotis Caure boca per avall. Element decoratiu tipogràfic, generalment format per un filet més gruixut en el centre que en les puntes. Franja de color blanc que comença a proa d'una barca i es va aprimant fins a arribar [...]
93. ventoler -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orgullós, presumptuós. Herba de la família de les labiades, amatada, de tiges un xic piloses, fulles estretament ovades amb nervadura reticulada ben evident, flors purpúries amb el llavi superior de la corol·la en forma de casc, disposades en verticil·lastres [...]
94. prunel·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba del gènere Prunella, de la família de les labiades, amb les fulles inferiors sovint en roseta i les caulinars oposades, de flors bilabiades, amb el llavi superior en forma de casc, reunides en inflorescències terminals denses, proveïdes de bràctees. prunel·la [...]
95. sàlvia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats, i flors grosses violàcies, amb el llavi superior de la corol·la comprimit, en inflorescències terminals vistoses, que es fa a la muntanya [...]
96. inferior
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat més avall, més prop del fons o de la base. El nivell del mar Caspi és inferior al del mar Mediterrani. La part inferior d'una columna. El llavi inferior. A un nivell més baix quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. Aquest xicot és [...]
97. rinoceront
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrestre més gros després de l'elefant (Ceratotherium simum). rinoceront de Sumatra Rinoceront de mida petita, que viu a Sumatra i Borneo (Dicerorhinus sumatrensis). rinoceront negre Rinoceront amb el llavi superior en punta, propi de l'Àfrica (Diceros bicornis). rinoceront unicorne de l [...]
98. superior 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat més amunt. El nivell d'aquest llac és superior al d'aquell altre. La part superior d'una columna. El llavi superior. A un nivell més alt quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part del llibre és excel·lent, molt superior [...]
99. ortiga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb el llavi superior de la corol·la en forma de casc i amb les anteres glabres, en verticil·lastres densos, que es fa a les vernedes i bardisses humides de les contrades marítimes (Lamium flexuosum). ortiga morta Herba de la família de les labiades, molt semblant a l'ortiga [...]
100. trompa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trompes. Prolongament muscular tubular del nas i del llavi superior de l'elefant, llarg i flexible, que li serveix com a òrgan prènsil. Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir. Nas llarg. Aparell xuclador que tenen molts insectes. Òrgan o estructura [...]
Pàgines  10 / 28 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>