Resultats de la cerca bàsica: 4.108
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
per a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]
|
|
2.
per fas o per nefas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per un motiu o altre per naps o per cols Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
4.
cap per avall (cap 4)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(dit d'una persona) Cp. fer la figuereta, fer l'arbreforc: aguantar-se de cap i mans a terra amb les cames obertes enlaire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
relativament a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amb relació a respecte a quant a en comparació deo en comparació amb per comparació a, relativament a un terme de comparació. comparativament, íd. tocant a pel que fa a Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
a ultrança
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cp. per tots els mitjans, amb totes les armes, sense quarter (quan es tracta d'una lluita), a mort, íd., a tota ultrança, íd., fins al darrer límit, extremament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
garatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pàrquing aparcament Cp. cotxera (per a cotxes no automòbils), hangar (per a avions) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
apte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) capaç dispost, que té disposició per a alguna cosa. bo per a fet per a. Aquest home és fet per a manar. idoni. No és una persona idònia per a aquest càrrec. indicat. Ell és el més indicat per a això. qualificat, que té totes les qualitats requerides. competent. Jutge [...]
|
|
9.
capsa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ capça) caixeta estoig (->) cofret escriny guardajoies arqueta (->) o arquilla bombonera capellera(per a capells) plomer(per a plomes d'escriure) tabaquera (per a tabac) cigarrera carmanyola, capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda cuita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
|
10.
aplanador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aplanadora, màquina per a anivellar terrenys. plana, íd. tauladora, aplanadora tirada per bèsties. Cp. tragella (per a aplanar un terreny), allisador Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
prep.
Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar:
1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions:
a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi.
b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats.
c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres.
2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions:
a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel.
b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar.
3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés).
4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana