Resultats de la cerca frase exacta: 24

1. acontentar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom. Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l'any passat. Acontenta't amb el que et donaran i no demanis res [...]
2. acontentar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. acontentar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 contentar. 2 ésser de bon (o de mal) acontentar ser de buen (o mal) contentar. v pron 3 contentarse. 4 acontentar-se amb poca cosa contentarse con poco.  [...]
4. acontentar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
5. descontentadís -issa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mal acontentar. [...]
6. acontentament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acontentar o d'acontentar-se. [...]
7. difícil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
difícil. Un camí difícil. Que dona fatic, turment. Un treball difícil. Una situació difícil. Que costa de tractar, d'acontentar, d'una delicadesa exigent. No troba bé res, és una persona difícil. [...]
8. escorrialles
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darreres gotes d'un líquid que han restat en un recipient. No hi ha cap altra ampolla: t'hauràs d'acontentar amb les escorrialles d'aquestes dues. Les escorrialles de la seva fortuna. [...]
9. delicat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qüestió delicada. Dotat d'una gran finesa d'apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Tenir un gust molt delicat, un paladar delicat, una orella molt delicada per a la música. De difícil acontentar. Ésser molt delicat en el menjar. Escrupolós 2 [...]
10. trist -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ineficaç. Haver-se d'acontentar amb això: és un trist consol, és una trista gràcia. Un i no més, que és això i res més. Heu vingut un trist dia en tot l'any. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 10 [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>