FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'actuar. Diligències d'un procediment judicial o administratiu. En ling., manifestació de la competència d'un parlant en els seus múltiples actes de parla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'interpel·lar; l'efecte. Interpel·lació judicial. Requeriment que un diputat o diputada adreça al Govern per a demanar explicacions o per a criticar-ne l'acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rebel. Acte propi de la persona rebel. Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l'autoritat judicial que l'ha requerit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l'activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d'una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital. arxiu privat Arxiu de procedència no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l'alcalde, etc. Agent judicial. Alt oficial reial amb competències judicials i executives a les èpoques medieval i moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representant d'un copríncep. Antigament, autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de jactar-se. Acció judicial en què una persona en demanda una altra que diu que té drets contra el demandant, amb la finalitat que exerceixi aquests drets o guardi silenci perpetu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està sotmès a un procés judicial. Entre els processats per malversació hi ha diversos alts càrrecs de l'administració. La processada reconeix els fets i evita el judici amb jurat popular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provar (alguna cosa) valent-se de testimonis o de documents autèntics. La manca de documents ens priva de testificar-ho. Declarar com a testimoni en un acte judicial. Va testificar que havia vist com l'agredien. [...]
