101.
atipar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el ventre de pena (o de mal any), atipar-se després d'haver passat gana. omplir el sac 3 Fig. molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
102.
ofensa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'improperis. mortificació, acció de molestar fortament algú, esp. en el seu amor propi. Cp. vituperi vexació. Les vexacions que sofreix el nostre poble. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
103.
fotre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr vulg 1 [tenir relació sexual] joder, tirarse pron. Fotre una dona, joder (o tirarse) a una mujer. 2 → fer13 [prendre, robar] afanar, birlar, soplar. M'han fotut el rellotge, me han afanado el reloj. 4 [molestar, perjudicar] joder. Ho han fet per fotre'l, lo han hecho para joderle. 5 [un [...]
|
104.
carregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Encebar una barrinada. encerrosar(->), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 transportar. 4 omplir. 5 estendre. 6 menjar, beure. 7 ennuvolar-se. 8 proveiri proveir-se 9 augmentar, exagerar. 10 oprimir, molestar. 11 gravar. 12 imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la [...]
1 v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies). sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada. encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 → transportar. 4 → omplir. 5 → estendre. 6 → menjar, beure. 7 → ennuvolar-se. 8 → proveir i proveir-se 9 → augmentar, exagerar. 10 → oprimir, molestar. 11 → gravar. 12 → imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut): rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut. 14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament: pagar la patent pagar els plats trencats carregar el mort carregar els neulers 15 v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |