FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar, fer sortir, fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure vi de la bota. Treure aigua del pou. Treure l'armari del menjador i posar-lo a la cuina. Treure l'espasa de la beina. Treure el tap d'una ampolla. Fer-se treure un queixal. Li he tret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enterament el sentit d'una cosa confusa. L'aigua com a medi. Els habitants de l'aigua, els de la terra i els de l'aire. L'aigua quant a la seva procedència. Aigua de pluja, de pou, de riu. Aigua de mar. Aigua de Caldes, de Vilajuïga, de Rubinat. L'aigua quant a les seves propietats. Aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, un animal, fer força per moure (alguna cosa) en la mateixa direcció que ell es mou. Quatre cavalls tiraven la carrossa. Els bous tiren l'arada. Els cavalls estan molt cansats i no tiraran. Tirar l'aigua del pou. Atreure. No em tira anar al teatre. Una paraula tira l'altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
xemeneia o fumera. La boca d'una cova, d'una gruta, d'una mina, d'un pou. La boca d'un cup, d'una sitja. La boca d'una coixinera. boca d'un riu [o boques d'un riu] Embocadura d'un riu. boca d'un volcà Cràter 1. boca d'una almadrava Entrada d'una almadrava. boca de metro Accés al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Al voltant del pou. Al darrere de tothom. Damunt de la taula. Davant de la casa. Dalt del campanar. Darrere certs substantius, un exemple particular de la classe designada per aquests. La ciutat de Manresa. La vila de Calella. El regne d'Itàlia. L'illa de Mallorca. El desert del Sàhara. El [...]
En l'àmbit de la indústria energètica, els termes catalans equivalents a la forma anglesa fracking són fracturació hidràulica i hidrofracturació, que designen la 'tècnica de geologia del petroli consistent a estimular la permeabilitat d'una roca magatzem en un pou de petroli obrint-hi fissures [...]
síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia.
o oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol
o oberta / o tancada: jou, pou, tou [...]
, a estall o a tasca. Per exemple:
No té una feina estable i agafa feines a escarada.
La tècnica ha contractat a estall la finalització del pou.
En determinats contextos, aquestes expressions s'utilitzen per expressar que es fan les coses de pressa, sense aturar-se. Per exemple:
La Xènia va a [...]
ou: cou-re, pou
uu: duus, lluu
Diftongs creixents
En els diftongs creixents la primera vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semiconsonants. Apareixen en els tres casos següents:
? Quan la u va precedida de g o q:
gua: gua-nyar, llen-gua
güe: bi-lin-güe [...]
m 1 [de agua, de mina] pou. 2 [en un río] gorg, gorga f. 3 [hoyo seco] pou. 4 mar [parte de la bodega] pou. 5 mar [sentina] sentina. 6 mar [depósito para peces] pou. 7 pozo absorbente pou d'absorció. 8 pozo airón pou molt profund. 9 pozo artesiano pou artesià. 10 pozo de ciencia fig pou de ciència [...]
